El Consell de Ministres va aprovar ahir la pujada i revalorització de les pensions pel 2022 per garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. Les pensions contributives pujaran des de la nòmina del gener i ho faran un 2,5%; mentre que les pensions no contributives, les classes passives, les quantitats mínimes de les prestacions no contributives i l’ingrés mínim vital (IMV) ho faran el 3%. Un total d’11,5 milions de persones es beneficiaran l’increment aprovat formalment ahir i per fer-hi front l’Estat destinarà un total de 6.500 milions d’euros addicionals (si se suma la «pagueta» també aprovada i que es pagarà el gener).

«S’inicia un marc de certesa absoluta», va declarar el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, en la roda de premsa després del Consell de Ministres. A partir de la reforma que ja ha entrat en vigor les pensions pujaran cada any segons quan pugi la inflació mitjana de l’any.

És a dir, sumant l’IPC de cada mes des de desembre de l’exercici anterior fins al novembre d’enguany i dividint el resultat per dotze. Sense que necessitat de cap negociació del Govern, ni entre partits polítics, ni amb la patronal i sindicats.

Relacionat amb aquesta reforma i per tal de mantenir el poder adquisitiu, el Govern també ha aprovat la «pagueta», un extra que compensa la desviació entre el 0,9% que van pujar les pensions el 2021 i la inflació mitjana final que va ser del 2,5%.

Els pensionistes la cobraran a finals de mes i l’import variarà en funció de la quantitat habitual de la seva pensió. De mitjana, segons els càlculs de la Seguretat Social, aquesta paga serà d’uns 250 euros.

Escrivá va valorar l’increment de la despesa pública que requereix la reforma aprovada i que suposa un canvi d’orientació respecte del mecanisme heretat pel PP. Segons el ministre, les pensions haurien pujat el 2021 el 0,25%, 10 vegades menys del que finalment rebran els pensionistes.

Escrivá també va voler posar en valor un altre pilar de la seva reforma i que a la vegada enterra un element central de la de Rajoy: la derogació del factor de sostenibilitat. Aquest adaptava l’esperança de vida a la quantitat de la prestació, fet que reduïa l’import a mesura que la gent vivia més anys.

Aquest element mai va arribar a aplicar-se, però, segons els càlculs d’Escrivá, actualment hauria suposat una retallada del 7% en la pensió dels jubilats.

Amb la pujada, la pensió mínima de jubilació se situarà el 2022 en 10.103,8 euros anuals en el cas unifamiliar i arribarà fins als 12.467 euros en cas de cònjuge a càrrec, mentre que la pensió de jubilació màxima arribarà als 39.468,66 euros.

Escrivá va insistir en el seu discurs que aquesta millora de les prestacions no anirà en detriment del dèficit públic de la Seguretat Social, que va xifrar en l’equivalent a l’1% del PIB.

La previsió del Govern és que el 2022 el dèficit de la Seguretat Social continuï baixant i tanqui en el 0,5% del PIB.