El Govern ha pactat amb els sindicats apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.000 euros bruts (en 14 pagues) aquest 2022. La mesura té una afectació directa a les nòmines de milions de treballadors que perceben els sous en funció d’aquest indicador que es revisa cada any. L'alça beneficiarà aquells empleats ubicats a les professions o categories més mal pagades i que moltes vegades no estan coberts per un conveni col·lectiu. No hi ha un registre oficial de quants treballadors perceben directament l'SMI, si bé alguns estudis en fan aproximacions. La més recent per a tot Espanya és la realitzada per CCOO, que xifra en 1,8 milions de persones les actuals perceptores de l'SMI. I en el cas de Catalunya, la UGT estima que un total de 237.831 persones, el 8,3% de les cotitzades, veuran pujar la pròxima nòmina. Tenint en compte el pes poblacional i laboral de la provincia de Girona en el conjunt de Catalunya, hi hauria uns 24.000 gironins que es beneficiaran directament de la pujada de l'SMI.
El salari mínim és més freqüent entre homes i dones, en tant que aquestes segones copen habitualment perfils o sectors més mal pagats al mercat laboral. Segons les estimacions de CCOO, el 55% dels beneficiats per la pujada de l'SMI són dones; davant el 45% restant d’homes.Aquesta mesura també té un biaix d’edat clar, ja que a més joventut, més probable és que la persona cobri el salari mínim. Seguint amb les estimacions de CCOO, gairebé un de cada tres menors de 25 anys percep l'SMI, davant menys d’un de cada 10 majors de 55 anys. La temporalitat també és una altra variable clau, ja que entre aquells treballadors amb un contracte eventual és més freqüent cobrar el mínim que entre els fixos. Dos de cada 10 eventuals cobren l'SMI, davant menys d’un de cada 10 indefinits. I en sectors com el camp o gremis com el de les treballadores de la llar també és la tònica habitual.
