Espanya es prepara per a una autèntica allau d’instal·lacions de noves plantes d’energies renovables durant la propera dècada. El full de ruta del Govern per impulsar la descarbonització del sector energètic contempla la posada en funcionament d’uns 60.000 megawatts (MW) de noves renovables fins al 2030, pràcticament triplicant les energies verdes al llarg d’una dècada.

Tot i això, el sector segueix desbordant totes les previsions i actualment les sol·licituds per connectar a la xarxa elèctrica noves instal·lacions renovables gairebé tripliquen tota la nova potència verda prevista pel Govern fins al 2030 al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). I d’aquestes peticions presentades, les que ja han aconseguit el permís d’accés a la xarxa més que dupliquen els objectius del camí oficial d’expansió de les energies netes.

Els promotors de plantes renovables han cursat sol·licituds per connectar-se a la xarxa per a una potència de més de 176.000 MW, segons el registre de Red Eléctrica de España (REE) amb dades fins al 31 de desembre del 2021. De tot aquest al·luvió de sol·licituds, 147.100 MW ja tenen permís d’accés aprovat per REE, encarregada de concedir una de les llicències per endollar les plantes a la xarxa. I 29.000 MW més han presentat la seva sol·licitud, però encara estan en estudi.

Administració desbordada

El gran problema és que una part substancial de les sol·licituds no tenen un projecte real per construir una planta energètica i durant els darrers anys s’ha anat alimentant una bombolla especulativa de revenda de permisos d’accés a la xarxa. El Govern ha anat adoptant mesures per intentar punxar aquesta bombolla i anar expulsant les sol·licituds sense projectes al darrere.

Però l’allau de projectes renovables continua sent tan important que ha acabat col·lapsant les administracions encarregades de concedir els permisos i provocant enormes retards en la tramitació (el Ministeri per a la Transició Ecològica en el cas de grans projectes de més de 50 MW i les comunitats autònomes per a les plantes de menor potència). Uns retards que amenaçaven d’expulsar projectes que sí que comptaven amb un pla de construcció real per incomplir els terminis legals d’obtenció d’autoritzacions intermèdies.

A finals de desembre, el Govern va aprovar a darrera hora una ampliació de nou mesos dels terminis perquè els promotors renovables obtinguin alguns dels permisos intermedis (la declaració d’impacte ambiental i l’autorització administrativa prèvia), evitant que centenars de projectes decaiguessin pel retard de les administracions, i que els promotors poguessin perdre els avals presentats per obtenir les llicències i els permisos d’accés a la xarxa aconseguits.

Amb l’objectiu d’impulsar projectes renovables realment viables i expulsar els simplement especulatius, el Govern va imposar als promotors l’obligació d’anar complint fites intermèdies i aconseguint autoritzacions en un termini màxim de cinc anys des de l’obtenció del permís d’accés a la xarxa. Molts projectes estaven a punt d’incomplir aquests terminis i, en la majoria dels casos, la causa era el retard en la tramitació per part de les administracions. Per salvar aquests projectes, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert la mà i ha endarrerit fins al gener del 2023 el compliment de diverses fites.

Falta de recursos

«És enormement frustrant veure que les administracions públiques no estan dotades suficientment per atendre l’allau de sol·licituds», es queixava fa uns dies la vicepresidenta i ministra per a la transició ecològica, Teresa Ribera. Les comunitats autònomes van reconèixer la seva incapacitat per assumir l’allau de sol·licituds rebudes i van ser els governs autonòmics els que van sol·licitar per unanimitat al Govern ampliar els terminis en la darrera reunió de la Conferència Sectorial d’Energia.

«Cal resoldre les sol·licituds bé i aviat. Els retards generen angoixa al promotor, però també generen tensió al territori on no se sap què passarà», explicava Ribera durant la seva intervenció durant la 19a Jornada d’Energia organitzada per IESE i Deloitte. «Vam haver d’ampliar els terminis perquè les administracions públiques no estaven donant resposta», va afegir.

Contra l’especulació

En el sector de les energies netes va proliferar durant anys l’especulació amb els permisos de connexió a la xarxa elèctrica, que s’han convertit ja en un actiu amb què les empreses negocien i pels quals es paguen quantitats realment esbojarrades en la revenda malgrat que REE els concedeix gratuïtament. El Govern ha alertat que el creixement exponencial de projectes renovables estava impulsat en molts casos per empreses especialitzades en les primeres fases d’obtenció dels permisos d’accés i autoritzacions administratives, venent els projectes just abans de la fase de construcció a empreses energètiques o a fons d’inversió per a la construcció i explotació posterior o revenent simplement el permís daccés a la xarxa.