La gespa del Camp Nou del FC Barcelona va rebre 1.200 empresaris per celebrar, i sopar entremig, l’entrega de premis de la patronal Pimec, on s’agrupen bona part de les petites i mitjanes empreses de Catalunya. Poques organitzacions a Espanya són capaces d’agrupar tal quantitat de polítics de tots els colors i identitats. El president del Govern central, el de la Generalitat, l’alcaldessa de Barcelona, ministres i consellers utilitzen aquests fòrums per saludar els uns i els altres, somriure i fer encaixades de mans. En l’habitual cicle de discursos que es va concedir als representants públics, alguns aprofiten per deixar anar mítings polítics i allargar-se en excés a base de repetir els mateixos conceptes de maneres diferents. I mira que n’és de fàcil aplicar el teorema bàsic: subjecte+verb+predicat. Qui va batre el rècord del cronòmetre va ser Ada Colau, incapaç d’ajustar-se al temps que li havien demanat. L’alcaldessa estava molt satisfeta que Barcelona hagués renovat fins al 2030 la concessió per celebrar la fira del Mobile, que, abans, ella no havia vist mai amb simpatia. El tímid acostament que Colau ha anat portant a terme al món de l’empresa ha anat sent gradual.

En aquest marc de la festa de Pimec, sota negres nuvolades que van espantar amb un primerenc xàfec, va destacar-hi per sobre de tots una figura masculina, entrada en pes i molt bronzejada. Ningú va competir amb ell a l’hora de voler-s’hi fer fotografies. Adults i joves, homes i dones, s’acostaven a tocar-lo, examinar-lo i rebre el seu sempitern somriure. Joan Laporta, president del FC Barcelona, estava en el seu element i, com a amfitrió de l’acte de Pimec, va fer valer les seves credencials a tort i a dret. Aquesta mateixa setmana el Barça rebia una miraculosa injecció econòmica en anunciar la venda d’un 10% dels drets de televisió al fons Sixth Street -també ha invertit en el Reial Madrid- per 207,5 milions. Un alleujament temporal per a un club en fallida tècnica.

Laporta triomfava a la gespa selfie rere selfie mentre el president de Pimec, Antoni Cañete, aprofitava el seu discurs per llançar serioses advertències sobre l’evolució de l’economia. Va fer a l’elenc de polítics present dues peticions de pur sentit comú. Primera: reduir la burocràcia que inunda totes les gestions administratives i impedeix accelerar el creixement empresarial. Segona: oblidar-se del curtterminisme i buscar acords d’Estat necessaris per emprendre les reformes estructurals de les quals es parla des de fa anys. Aquests acords urgeixen i són avui vitals per enfrontar-se a la complexa situació geopolítica i econòmica.

Hem entrat en un període crític que no té comparacions històriques. Uns missatges telegràfics:

- La inflació s’ha disparat a l’alça ja per sobre del 10% empesa pels preus de l’energia i de l’alimentació.

- Res preveu que canviï, a positiu, la guerra a Ucraïna. Els designis de Putin són impossibles de predir.

- Els països de l’Europa Central i de l’Est ja han començat a conscienciar els seus ciutadans que el pròxim hivern serà dur i el subministrament de gas pot escassejar.

- Preparem-nos a consumir menys i a pensar a baixar els termòstats a menys de vint graus quan arribi el fred.

- Pitjor encara és la crisi alimentària producte dels efectes de la guerra. Les seves conseqüències poden ser devastadores en els països pobres.

- Els bancs centrals continuaran provant diferents pocions màgiques per poder combatre la inflació.

- Una pujada de tipus sobtada per frenar els preus és inviable, ja que podria col·lapsar l’economia i posar contra les cordes les famílies i les empreses més endeutades. Els queda l’opció de continuar comprant deute alimentant el seu balanç.

- Els governs, a base de donar xecs i subvencions, generen més massa monetària. Pal·lien a curt termini el desgast de les butxaques dels consumidors, però no fan res més que llançar més llenya al foc inflacionari.

- I els fons europeus, que tothom esperava que fossin la salvació del país per transformar-nos? Comencen a ser un misteri tan difícil d’entendre com el de la Santíssima Trinitat.

- Es preveu una tardor calenta per les reclamacions en la pujada de salaris i pensions.

- Tenim sort, per donar una bona notícia, que hi ha 90.000 milions acumulats -una altra cosa és com estiguin repartits- en estalvis familiars a causa de la reducció de despesa produïda per la pandèmia. D’un 7% d’estalvi normal es va passar el 2020 al 15,5% i el 2021 a l’11,4%. A això es deu l’eufòria gastadora que es percep en aquest estiu en què hem entrat.

Algú dona més? Sempre queda Joan Laporta, que, enmig de tot l’escenari on estem vivint, aparenta ser la persona més feliç del món, foto va, foto ve. De mèrit, sens dubte, en té.