La meitat de les grans empreses han augmentat beneficis en plena escalada de l’IPC mentre els salaris avancen molt per sota. Per què?
Primer perquè tenim una cultura patronal que manté les inèrcies de la crisi financera. Veien que podien augmentar els marges de beneficis i extreure rendes de l’economia productiva. I ara segueixen. Si no són capaços de veure que si no apugen els salaris caurà la demanda interna i cauran les vendes tenim un problema. S’estan disparant ells mateixos un tret al peu. Nosaltres estem tensant la negociació col·lectiva. No només per un element de justícia, sinó perquè la sortida de la crisi de la covid necessita un ritme i l’economia no es recuperarà així.
Els governs ho veuen així?
Trobem a faltar missatges més clars des de les administracions. Entendre el pacte de rendes com un element d’empobriment del país per fer front a la inflació és un error estratègic que pot generar molts mals de cap a la societat. La proposta de la vicepresidenta primera [Nadia Calviño] d’establir un pacte de rendes sobre la limitació de salaris i beneficis empresarials, quan la ministra d’Hisenda diu que no és el moment de canviar els criteris de recaptació… és un missatge d’empobriment de l’economia. El mateix missatge que té el president de Foment del Treball [Josep Sánchez Llibre]. No només cal mirar per les elits, sinó pel conjunt de la població.
Com hauria d’intervenir el Govern central per contenir la inflació?
Cal reequilibrar les rendes controlant preus perquè no s’incrementin de manera desbocada. L’Estat ha de recaptar més de qui ha guanyat més diners per repartir-los a la gent més vulnerable. I els salaris han de pujar més. No demanem res de l’altre món, només mantenir el poder adquisitiu dels treballadors. Al Govern li ha faltat fins ara valentia per prendre més mesures eficaces contra la inflació i, en canvi, ha optat per algunes insuficients i inútils, com ara la bonificació de 20 cèntims a la gasolina.
El Govern central ha de posar un topall als aliments?
Sí, el Govern ha de posar un màxim al preu d’alguns dels aliments bàsics de la cistella de la compra. Amb una inflació de dos dígits és el moment d’intervenir l’economia. I ho pot fer sense necessitat de passar per Brussel·les. O sinó que ha fet amb el preu del lloguer, que no pot pujar més del 2%? No es tracta de regular el mercat per sempre, sinó d’intervenir-lo temporalment perquè la gent pugui menjar i arribar a final de mes.
Sense aquests elements, CCOO estarà en un pacte de rendes?
El Govern central ha abandonat un camí que ha estat molt reeixit durant la pandèmia: el procés de diàleg social. I ha passat a la política dels cops d’efecte de cara a les eleccions. Veiem bé les propostes que ha posat fins ara damunt la taula? Sí, però no han estat pactades i són insuficients per assolir un pacte de rendes i aturar aquesta inflació. Probablement no volen incomodar del tot els poderosos. Però, compte, que mirin el que ha passat en les eleccions recents: si la gent no en té prou acaba buscant altres alternatives.
I com hauria d’intervenir el Govern de la Generalitat?
Per començar sent-hi. Fins ara ha estat totalment desaparegut i amagat. La comissió de seguiment de la guerra d’Ucraïna que va convocar el president només s’ha reunit una vegada. Fins a set vegades s’ha posposat una nova reunió. El Departament d’Economia no vol asseure’s amb els agents socials i Presidència xiula. I li demanem que s’assegui perquè ja que no té les mateixes competències que l’Estat, almenys que se centri a oferir solucions als més vulnerables. Part dels beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania estan migrant a l’Ingrés Mínim Vital perquè ha pujat el 15% de manera extraordinària i Catalunya no ha revaloritzat la seva.
És assumible eliminar els impostos de successions i patrimoni com demana Junts?.
És una animalada. Seria acabar de buidar el model d’estat de benestar social, ja raquític. Per què no volen ordenar l’atenció primària? Per continuar incrementant el nombre de pòlisses amb les mútues privades d’atenció primària, com està passant des que hem començat a sortir de la pandèmia. És desmantellar un model per implementar-ne un altre que beneficiï les butxaques d’uns quants
Ens espera una tardor tan complicada com alguns auguren?
És que la primavera ja ha estat complicada i l’estiu…, sobretot per a la gent que no arriba a final de mes. Estem davant d’una crisi que ja està patint bona part de la societat i el que veiem ara és un repunt de l’activitat estival, però que va en funció de les classes socials. Un informe de la Confederació Europea de Sindicats ens diu que 4,6 milions de treballadors a Espanya no podran anar de vacances. A la tardor, si seguim aprofundint en aquesta pèrdua de poder adquisitiu la manca de consum aturarà l’economia. Com i quant? Ara mateix és molt difícil quantificar-ho. El que està clar és que amb les variables que tenim ara, si no actuem, l’economia caurà.
