La nova llei de fons públics de pensions comença a fer camí en aquest segon semestre de l’any després de superar per la mínima el tràmit parlamentari. La norma pretén popularitzar aquests plans col·lectius d’estalvi, que fins ara estaven circumscrits a les grans companyies i lligats a formats privats i amb altes comissions bancàries. I que els facin seus, especialment, les pimes i els autònoms. Tot i això, l’esperit sota el qual va ser confeccionada la norma pel ministre d’Inclusió, José Luís Escrivá, xoca en els seus primers compassos amb el desconeixement existent entre les petites i mitjanes empreses sobre els mateixos.
La nova llei, si bé aprovada per les Corts, manca encara de desenvolupament reglamentari i també està pendent d’acabar de concretar l’estructura asseguradora, és a dir, la part financera del mecanisme d’estalvi. No obstant, segons una enquesta de Caser, dos de cada tres pimes i autònoms a Catalunya diuen no saber ni tan sols que és un pla de pensions d’ocupació. Un desconeixement encara superior entre els empleats, que, atenent a les dades de l’enquesta, només el 4% dels treballadors han preguntat a les seves respectives direccions si disposen d’algun producte o servei d’aquest tipus. Aquesta enquesta ha sigut elaborada entre una mostra de 450 empreses a nivell nacional i 100 d’aquestes a Catalunya.
«A diferència d’altres països, aquí hi ha molt poca cultura d’aquests plans col·lectius d’estalvi. I la fiscalitat beneficiosa que hi havia fins ara pels plans individuals provocava que, aquell que es plantejava estalviar, ho fes a través d’aquesta via», afirma el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.
La negociació col·lectiva s’erigeix com la principal porta d’accés d’aquests fons, ja que la nova norma habilita un mecanisme perquè siguin les organitzacions sectorials les que promouen aquests fons públics de pensions a través dels convenis. I així les empreses d’aquests sectors poden directament acollir-se a un d’aquests i cadascuna no ha d’anar creant-se el seu. A més que la unió de diferents estalvis habilita una millor rendibilitat.
Des de la patronal catalana reconeixen que l’actual estat de la negociació col·lectiva -com un elevat estancament donada l’elevada inflació i la pugna salarial- no és procliu a introduir aquests plans i demanen «pensar en petit» per a facilitar que les pimes s’incorporin en condicions flexibles.
De moment, l’únic sector que ha signat un acord amb els sindicats per a reservar part dels sous dels treballadors i destinar-lo a aquestes «guardioles col·lectives» ha estat el de la construcció a nivell estatal; i aquells sectors menys intensius en mà d’obra tenen més possibilitats d’acabar il·luminant aquests fons públics.
