Cercles concèntrics

De l’energia als parcs d’atraccions, canviarà amb la ultradretana Giorgia Meloni?

Martí Saballs Pons

El 1981, la família Benetton, coneguda per haver creat la cadena de moda que utilitza el seu cognom, estableix el seu fons per aglutinar les inversions familiars, Edizione. Quaranta anys més tard, aquest fons compta amb 12.000 milions d’euros en actius repartits per tot el món i amb la voluntat de mantenir-se a llarg termini. A Espanya participa en dues grans empreses: Cellnex, líder europeu en torres de telecomunicacions, i la gestora d’autopistes Abertis.

Són només algunes de les més destacades inversions del país transalpí al nostre país, on destaquen participacions en el sector de l’oci, energia, mitjans de comunicació, xocolata o educació, a més del pes de les seves filials en multitud de sectors, des de banca fins a asseguradores i automòbil.

Han passat anys des que Fiat es va fer amb Seat el 1967 i la va vendre a l’Estat espanyol el 1981 per una pesseta. Els negocis han canviat. L’exprimer ministre italià Mario Draghi va xifrar en 40.000 milions d’euros les inversions directes italianes a Espanya en la visita que va fer a Barcelona el juny del 2021 amb motiu del fòrum de diàleg Itàlia-Espanya.

Les relacions entre tots dos països han sobrepassat diversos alts i baixos en els darrers anys. De la tebior que hi va haver entre els governs de Mariano Rajoy i Matteo Renzi fins a una cordialitat, controlada, no especialment càlida, entre els governs de Pedro Sánchez i Mario Draghi. Aquest sempre mirava més al nord, per intentar posar-se a l’alçada, com a país influent a la Unió Europea, de França i Alemanya que a ponent.

Quins canvis oferirà l’arribada del nou gabinet italià, la presidència del qual recaurà excepte sorpreses inesperades d’última hora en Giorgia Meloni? Hi pot haver canvis en les relacions empresarials, incloent-hi operacions, entre els dos països? «Massa aviat per pensar en implicacions futures», respon Josep Antoni Duran i Lleida, coordinador del fòrum conjuntament amb Enrico Letta, exprimer ministre italià. «En el món de la inversió no preocupa el canvi. Potser hi haurà un caire menys institucional i més populista, però no hi influirà», ressalten fonts de fons italians. De fet, es destaca que Meloni pot donar més preponderància a les relacions amb altres països mediterranis.

La presència principal que té l’Estat italià a Espanya és a través de la seva empresa d’electricitat Enel, on controla el 23,6% del capital. Enel té un 70,1% de l’elèctrica espanyola Endesa, que suposa una valoració en borsa de 12.400 milions d’euros. Al consell d’Administració de l’elèctrica espanyola s’asseu com a vicepresident de l’elèctrica espanyola Francesco Starace, conseller delegat d’Enel. El primer executiu és un històric d’Endesa, José Damián Bogas. Fins ara, Meloni ha negat que pretengui canviar el nivell de participació del Govern a Enel en la línia de la decisió d’Emmanuel Macron de prendre el 100% del control de l’elèctrica francesa EDF. Una altra cosa és canviar els membres del consell d’Enel i l’efecte que pugui tenir en l’estratègia de la companyia a mig termini, incloent-hi Endesa. Darrere d’Enel, Cellnex és l’altra gran peça que Itàlia té a l’Ibex 35. Edizione/Benetton controla el 8,5% d’un grup en què va arribar a tenir directament el 16%. La participació actual és valorada en 1.820 milions d’euros. Al consell de Cellnex s’asseu en representació de l’accionista italià Christian Coco, director d’inversions dels Benetton. El primer executiu és Tobías Martínez.

Gestora de la família Bonomi

Cellnex no sempre es va anomenar Cellnex. Abans es va anomenar Abertis Telecom i una mica abans es coneixia com a Acesa Telecom. Eren temps, a cavall entre el canvi de segle, on la concessionària d’autopistes, que iniciava el procés d’expansió cap a altres negocis, era una de les joies de la corona del grup Caixa. El maig del 2015, Cellnex va sortir a borsa amb una capitalització de 3.200 milions que, set anys i mig després, ha multiplicat per gairebé set. I Abertis? El 2018 abandonava la borsa espanyola, on va començar a cotitzar com a tal el 2002 després de fusionar-se Acesa amb altres concessionàries d’autopistes com Aurea i Iberpistas.

Amb el temps, Caixa va sortir del capital d’Abertis i avui aquesta empresa té com a primer accionista -tot acaba quadrant- el grup italià Atlantia (on la família Benetton té un 33,1%), amb un 50% més una acció, i com segon accionista al grup ACS, controlat per Florentino Pérez. ACS té un 30% d’Abertis i l’altre 20% (menys una acció) és a les mans de la filial alemanya d’ACS, Hochtief. Com passa a Endesa i Cellnex, el poder executiu de la companyia està en mans d’un històric directiu: Francisco José Aljaro. Al consell d’Abertis s’hi asseuen tres representants de l’accionista italià.

Amb els Benetton, un inversor menys conegut a Espanya és Investindustrial, una gestora controlada per la família Bonomi i que ha aixecat 11.000 milions d’euros procedents d’altres fons i inversors. A Espanya tenen el parc d’atraccions Port Aventura a Tarragona (també va estar a les mans de la Caixa als seus inicis), presidit per Arturo Mas Sardà; el fabricant de xocolates Natra i l’empresa gallega d’educació Northius. Als instruments de les famílies Benetton i Bonomi se’ls uneix també la presència de dos magnats de mitjans de comunicació: el sempitern Silvio Berlusconi, a través de Mediaset (Tele 5 i Cuatro), i Urbano Cairo, propietari del grup RCS que a Espanya controla Unidad Editorial (amb els diaris El Mundo, Expansión i Marca). I Seat? En mans alemanyes des de 1986.