Renfe aconsegueix el certificat de seguretat per operar en solitari a França

El trajecte que creuerà la frontera serà el que va entre Barcelona i Lió i Marsella, passant per Girona i Figueres

ACN. barcelona

Renfe ja té el certificat de seguretat per operar en solitari a França per part de l’Agència Ferroviària Europea. Així, l’operadora espanyola podrà tornar a creuar la frontera i oferir de moment el trajecte entre Barcelona i Lió i Marsella, que és el que passa per Girona i Figueres, tal com ha avançat SER Catalunya i ha confirmat l’ACN. Fins a principis de desembre Renfe, que també aspira a operar el trajecte entre la capital catalana i Paris, oferia les rutes conjuntament amb l’operadora francesa SNCF, que va trencar unilateralment la societat conjunta pel «dèficit» que hi havia en les línies conjuntes i pel nou context de competència ferroviària.

Tot i tenir el certificat de seguretat, Renfe no oferirà aquests trajectes de manera imminent. Abans, haurà d’iniciar els itineraris formatius per al personal operatiu que s’allargaran uns quatre o cinc mesos i a partir d’aleshores ja podrà tornar a explotar els trajectes cap a Lió i Marsella, segons fonts de la companyia.

Des de l’11 de desembre, el trajecte entre Barcelona i Paris l’opera tan sols SNCF mentre que cap a Lió i Marsella han quedat deserts perquè fins al moment Renfe no tenia les autoritzacions necessàries. A partir de l’estiu, doncs, Renfe i SNCF passaran a ser competidores, també en territori francès. De fet, a l’Estat ja ho són des del maig del 2021 en el corredor Barcelona – Madrid i més recentment entre Madrid i València, ja que SNCF opera sota la marca Ouigo.

Renfe i SNCF operaven en una societat conjunta l’alta velocitat entre la capital catalana i la francesa des del 2013. El febrer passat, SNCF va anunciar la intenció de trencar unilateralment la societat mixta Elipsos, formada al 50% per les dues operadores. Tot i que a la tardor del 2021 s’entreveia una pròrroga, mesos més tard i en declaracions al diari ‘Les Echos’, SNCF va argumentar que no volia «seguir perdent diners», sobretot després de la caiguda de la demanda per la pandèmia a conseqüència de les restriccions en la mobilitat internacional.

Quan es va trencar la societat conjunta Renfe ja va demanar una «reciprocitat desitjable» en un context de liberalització de l’alta velocitat arreu d’Europa en el transport de viatgers.