Les cartilles bancàries desapareixen forçosament i de forma accelerada

Obrir la bossa, treure’n la cartilla i introduir-la al caixer per treure diners. Aquest gest, tan repetit per tot Espanya, podria desaparèixer en els propers anys. O potser abans. Les entitats bancàries cada vegada posen més traves als que opten per utilitzar les llibretes bancàries. Utilitzen comissions per al manteniment o emissió de noves cartilles i el tancament de sucursals a zones urbanes i rurals. És la manera dels bancs d’imposar una digitalització que exclou les persones grans.

Segons indica l’Organització de Consumidors (OCU), Abanca, Bankinter, el BBVA i Caja Rural de Jaén ja no emeten llibretes bancàries. Altres entitats com KutxaBank cobraran una comissió de 3 euros pel manteniment de la cartilla. Alguns bancs limiten l’edat per sol·licitar una llibreta bancària, com el Banc Sabadell, que cobrarà 10 euros a persones de menys de 65 anys, o Ibercaja, que demanarà 2 euros als que no superin els 70 anys.

Si bé fonts financeres confirmen que aquest servei «desapareixerà en el futur» perquè «cada vegada hi ha menys demanda de llibretes bancàries», l’Associació Espanyola de Banca (AEB) ha desmentit que les entitats bancàries limitin l’ús de les cartilles. «Totes les entitats ens estan dient que es mantindrà la cartilla per als més grans de 65 anys», va assegurar la seva presidenta, Alejandra Kindelán.

Les entitats al·ludides també n’han sortit al pas. El BBVA esgrimeix que manté la llibreta «per als que així ho desitgin», tot i que en la seva última oferta comercial no se n’ofereixen en ser «un suport que pràcticament no té demanda». Abanca i Bankinter afirmen que l’operativa de contractació de comptes amb suport llibreta no ha desaparegut malgrat emetre només 20 cartilles a l’any. Caja Rural de Jaén no ha respost. Segons aquestes entitats bancàries, la solució per als que desitgen veure els moviments bancaris per escrit és «veure’ls a internet, pel mòbil o demanar un extracte bancari en una oficina», ja que l’ús de les cartilles bancàries s’eliminarà amb el temps. Per a ells, prescindir d’aquest servei significa un estalvi de costos: la digitalització dels serveis permet seguir tancant sucursals, i amb això, un estalvi de diners més gran.

La paraula dels bancs xoca amb la dels usuaris que utilitzen les cartilles bancàries, que solen superar els 65 anys. «La supressió de les llibretes em sembla una mostra més de la falta de respecte d’alguns bancs envers les persones grans més vulnerables», declara Carlos San Juan, promotor de la campanya #SoyMayorNoIdiota.

L’últim informe d’Asufin assenyala que CaixaBank i Unicaja permeten un ús més gran de les cartilles (73,9% i 66,9% respectivament) davant Abanca (7,3%) i el BBVA (13,4%). A causa d’un pes més gran d’aquests bancs als seus territoris, Andalusia i Catalunya són les autonomies que més faciliten als usuaris l’ús de les llibretes. A les zones rurals amb menys de 25.000 habitants, on es concentren les persones de més edat, el 58% no pot utilitzar les cartilles.

Ajuda de familiars

A causa d’aquests obstacles, els afectats es veuen obligats a demanar ajuda a familiars o a pagar comissions per ser independents financerament. «La cartilla és un estri molt útil per a les persones grans, senten que tenen el control dels seus comptes, els diners i els pagaments», explica Inmaculada Ruiz, presidenta de la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya «sense cartilla, les persones grans senten un total desemparament».

Les zones rurals pateixen un abandonament més gran. Segons les últimes dades del Banc d’Espanya, publicades l’octubre del 2022, s’han tancat 3.000 sucursals en un any i més de 100 municipis han passat de tenir una entitat bancària a no tenir-ne cap. «No podem permetre que hi hagi exclusió financera i, per tant, econòmica d’aquestes zones amb risc de tancaments massius d’oficines bancàries», assenyala Patricia Suárez, presidenta d’Asufin.

Per a això, és necessari trobar l’equilibri entre la inevitable digitalització de la banca i la presencialitat que exigeixen determinats segments de la població, com les persones grans. «Es poden habilitar punts d’atenció i proximitat que ofereixin aquests serveis bàsics», exemplifica Suárez, per suplir la presència d’establiments bancaris.

Subscriu-te per seguir llegint