La comunitat educativa que ha estat vinculada a l'escola de les Planes d'Hostoles en algun moment o altre de la seva història ha participat en la confecció d'un extens volum (313 pàgines) que reconstrueix la vida del centre, des que es va inaugurar en època de la Mancomunitat fins a l'actualitat. Són «Pinzellades d'història», tal com especifica el subtítol d'un llibre que, en realitat, arrenca molt abans de la «gran inauguració» de l'edifici, el 15 de desembre de 1918. Cent anys més tard, aquest municipi de la Garrotxa en celebra l'aniversari de l'escola Sant Cristòfol, situada en un edifici modernista de Josep Roca i Pinet.
Els primers capítols resumeixen les claus de «l'ensenyament a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII) i a les Planes, «abans del 1857», quan estava integrada a Sant Feliu de Pallerols -se'n van independitzar el 1872-; el 1840 està documentada l'existència d'una escola per a nens, que no se sap des de quan funcionava.
Pròleg de Salomó Marquès
Una vintena de persones han intervingut en l'elaboració de l'Escola de les Planes d'Hostoles. Pinzellades d'història. 100 anys, 1918-2018, deu d'elles en la redacció i en la recerca històrica, tres en la recerca fotogràfica i onze més com a col·laboradors. El pròleg va a càrrec del pedagog Salomó Marquès, expert en l'escola de la República i en els mestres a l'exili. Entre altres consideracions, en el seu escrit, Marquès afirma que «mirar enrere ens ha d'ajudar a valorar críticament el present i, sobretot, pensar i treballar per l'escola del futur».
L'obra s'estructura en deu capítols que, a més dels antecedents i del procés previ al trasllat a les noves instal·lacions i de referències a les persones que hi van tenir un paper destacat, incideixen en tres períodes històrics: de la Mancomunitat de Catalunya a l'acabament de la Guerra civil, la dictadura de Franco i els anys que van des de la transició democràtica fins al 2018, l'any exacte del centenari.
Els capítols finals donen compte de les escoles dels pobles de les Encies i Cogolls; s'aturen en serveis com el del menjador escolar; recorden els diferents camins que l'alumnat havia de recórrer cada dia per anar i tornar de classe, organitzant-los per dècades, des del 1930 fins ara; expliquen l'evolució de l'escola maternal a la llar d'infants; i ofereixen un apèndix amb dades estadístiques, articles publicats amb motiu de la inauguració del centre educatiu o una síntesi de les diferents lleis d'educació, entre d'altres; així com parla del personal de neteja de les escoles i publica un llistat de tota la plantilla de mestres que han ensenyat a l'escola de les Planes.
En aquest bloc també es recorden les vegades que el col·legi va haver de tancar perquè es van declarar malalties infeccioses o contagioses; com el 18 de novembre del 1883, quan el xarampió el va mantenir tancat un mes; aproximadament el mateix temps que entre gener i febrer del 1888, també per xarampió i per escarlatina o diftèria, segons dues versions diferents; i, finalment, durant dotze dies a l'octubre del 1957, quan la Inspección Provincial de Educación Primaria va ordenar clausuar totes les escoles per una epidèmia de grip asiàtica.
El pes de les imatges
Les fotografies tenen un protagonisme destacat en el llibre, ja que permeten resseguir el pas del temps a les instal·lacions, alhora que recorden els docents i bona part dels grups d'alumnes que hi han estudiat; a més de moments singulars com el rodatge d'un capítol del primer programa infantil de televisió en català, Terra d'Escudella, el 1979, en què el músic i animador infantil Xesco Boix va actuar per a escolars de les Planes.
