Les entitats que formen part del Pacte proposen que s'ampliïn els supòsits que determinen que un alumne té necessitats educatives específiques, sobretot les derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides. A més, insten a limitar el percentatge màxim d'aquests tipus d'alumne a cada centre per repartir-los més homogèniament entre les escoles d'una mateixa zona. La Conselleria d'Educació té previst incloure bona part de les propostes en el proper decret de matriculació.
La comissió de seguiment del Pacte contra la segregació escolar, coordinada pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va entregar al conseller d'Educació, Josep Bargalló, un document amb propostes per al nou decret d'admissió d'alumnat i els protocols d'actuació contra la segregació. Aquestes propostes s'han consensuat en les diverses comissions d'estudi formades per persones expertes proposades per les entitats implicades. La d'aquest dilluns 4 de novembre ha estat la segona reunió de la comissió de seguiment, després que es constituís fa cinc mesos, i hi van assistir una trentena de persones en qualitat de representants de les entitats que la integren. El document també es lliurarà al Parlament.
Entre les mesures plantejades destaca l'ampliació de supòsits per determinar la consideració de necessitats educatives específiques fruit de situacions socioeconòmiques desfavorides. A Catalunya, a P3 hi ha prop de 3.000 alumnes detectats amb aquestes necessitats per un total de 70.000 alumnes matriculats, el que representa menys del 5%. Els autors del document remarquen que un 25% dels infants estan en risc de pobresa i que una bona detecció hauria d'incrementar la xifra.
Per això, es tindran en compte el nivell educatiu dels pares, l'escolarització tardana o l'absentisme de l'alumne, entre altres factors i es preveu crear una unitat de detecció i prospectiva a cada municipi que coordini les actuacions locals a través dels serveis socials, el padró municipal o altres registres administratius.
Per evitar la concentració d'alumnat amb necessitats especials, el text planteja establir una proporció màxima per zona i que cada centre haurà de complir.
A diferència d'ara, l'alumnat amb necessitats específiques només es podrà escolaritzar en places reservades, amb una reserva que s'allargarà fins a l'inici del curs; mentre que l'alumnat ordinari només s'escolaritzarà en places ordinàries durant el període habitual de preinscripció.
Distribució de l'alumnat nouvingut
El curs 2018-2019, més de 8.500 alumnes arribats després de l'inici de curs van anar a centres d'alta complexitat, en el que es coneix com a matrícula viva. Per evitar la seva concentració en determinades escoles, el document planteja impedir que l'alumnat nouvingut s'escolaritzi en centres d'alta complexitat o tancar les ràtios després de l'inici de curs per poder gestionar millor aquest fenomen. Un altre suggeriment passa per preveure la quota necessària de places fora de termini i la matrícula viva als centres de la zona.
Amb tot, el document no limita les mesures al repartiment de l'alumnat amb més dificultats i proposa impulsar l'escolarització d'alumnat socialment afavorit en centres d'alta complexitat. Per fer-ho, es proposa crear una oferta educativa singular en continguts com ara música o llengua estrangera per atraure alumnes sense necessitats específiques, permetent el trasllat de matrícula entre centres o, si escau, la integració i el tancament de centres públics.
Sobre el finançament, es planteja que el decret prevegui i reguli les garanties de gratuïtat dels ensenyaments obligatoris. Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització, demana que s'estableixin els ajuts necessaris. La voluntat és que les escoles concertades també assumeixin una proporció més gran d'alumnes amb necessitats específiques, tot garantint la gratuïtat absoluta pels que ho necessitin.
