Un dels fenòmens més preocupants del mercat laboral espanyol és la manca de correspondència entre la formació que necessiten les empreses i els coneixements que tenen els empleats. «Hi ha molts joves cada vegada més formats per a feines cada vegada més desqualificades», explica Pablo López, professor titular de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. La bretxa entre l’educació i l’ocupació no és un fenomen recent: el 1996, investigadors de la Universitat d’Alcalá de Henares van publicar un estudi que concloïa que prop de la meitat de la població ocupada a Espanya en aquella època no tenia la formació adequada per al lloc. El 28% estava qualificada per sobre del nivell requerit a la seva feina i, el 30%, amb infraqualificació. Va ser precisament als anys 90 quan el terme generació JASP (jove, encara que sobradament preparat) es va popularitzar gràcies a un anunci d’una coneguda marca d’automòbils.
Ja el professor Alfonso Alba de la Universitat Carles III de Madrid apuntava que el desacoblament es remunta, com a mínim, als anys 80. En aquesta dècada, que va estar marcada per una reconversió industrial històrica, gran part de la mà d’obra del país va saltar dels sectors primari i secundari als serveis.
La situació no ha millorat 30 anys després: «És una preocupació de la Unió Europea. Els informes periòdics de la Comissió sobre l’ocupació recullen que la proporció d’empreses que manifesten dificultats per reclutar personal ha crescut al llarg del temps», va apuntar Miguel Ángel García, vocal del Comitè Executiu de la Federació Espanyola de Sociologia i professor d’aquesta matèria a la Universitat de València. Segons Eurostat, Espanya és el país amb la taxa de sobrequalificació més gran de la UE: el 34% dels ciutadans tenen una formació superior a la necessària per al lloc, mentre que la mitjana europea és del 21%.
Aquest desajust s’observa a les dades d’ocupabilitat. El 73% dels graduats espanyols que han acabat els estudis en els darrers tres anys està treballant, segons Eurostat. Tot i això, la mitjana de la Unió Europea és del 80%. Les dades de l’agència estadística europea agrupen tant els titulats universitaris com els que han acabat els estudis de Formació Professional. «Indubtablement, hi ha una manca d’adequació entre els dispositius de formació i l’estructura d’ocupació segons qualificacions», va assenyalar García. Pel que fa als veïns, Espanya és el quart país de la Unió Europea amb el nivell d’ocupabilitat de graduats recents més baix, només darrere d’Itàlia, Grècia i Romania. Al capdavant s’hi situen Països Baixos, Alemanya, Malta i Àustria.
López estableix que el problema de la qualificació abasta tres dimensions: allò que demanen les empreses, les tasques que realment s’exerceixen en el lloc i el coneixement de l’empleat. «La paradoxa és que, per aconseguir un lloc millor, cal formar-se i acumular títols, encara que després això no et proporcioni una feina relacionada amb aquesta qualificació». El professor de la Complutense explica que les empreses tendeixen a demanar cada vegada més qualificació, encara que el lloc no ho requereixi.
Aquest desacoblament entre treball i formació afecta especialment els que estan començant al món laboral. «La sobrequalificació és un problema estructural, que acompanya les persones al llarg de la seva vida», va assenyalar López. La joventut és un dels col·lectius més vulnerables a Espanya, segons l’informe Foessa del 2022. El 28% dels joves entre 16 i 34 anys es troben en situació d’exclusió social. És el grup d’edat amb més nivell de risc i que ha patit les pitjors conseqüències de les dues últimes crisis econòmiques. Segons l’Enquesta de Població Activa, la taxa d’atur entre els menors de 34 anys és del 17,5%, mentre que la mitjana nacional es troba al 13,7%.
El problema de la sobrequalificació es reflecteix en el desànim dels joves davant de l’ocupació. L’última enquesta d’inserció laboral de graduats universitaris de l’INE, realitzada el 2019, reflecteix que el 27% sent que el títol universitari no els ha servit per trobar feina i el 24% està actualment emprat en un lloc que no es correspon amb la seva àrea d’estudis.
La bretxa entre la formació exigida en les ofertes i la titulació amb què compten els aspirants es reflecteix a l’últim informe anual de l’Estat del mercat laboral a Espanya d’InfoJobs, que va utilitzar les dades de la mateixa plataforma d’ocupació. El 34% dels candidats tenen formació universitària mentre que només el 14% de les vacants sol·liciten aquest nivell de titulació. El problema persisteix en altres camps del coneixement com ara la Formació Professional: el 28% dels candidats ha cursat aquesta modalitat educativa, però només el 23% d’ofertes ho requereix.
Diferències
La desigualtat present al mercat laboral espanyol porta a la segmentació del treball: «Hi ha molta diferència entre aquells llocs molt qualificats, que tenen estabilitat, en els que la gent fa carreres professionals al llarg de la vida i va acumulant experiència i jerarquia, i després aquells en els que les taxes de rotació i temporalitat són molt altes i la mobilitat és transversal, cosa que no li permet fer carreres professionals i millorar les condicions», va desenvolupar López.
Davant de les possibles solucions, hi ha discrepàncies entre si la clau és reformar els estudis o el mercat de treball: «Si no canvies el mercat de treball, només es produirà inflació de les qualificacions».
