El PSC, amb l'exministre de Sanitat Salvador Illa al capdavant, ha aconseguit rendibilitzar l'anomenat «efecte Illa» i convertir-se en la força més votada en les eleccions catalanes d'aquest diumenge. No obstant això, amb el 90% dels vots escrutats, els socialistes catalans s'han quedat empatats a escons amb ERC, amb 33 seients en un Parlament en què les forces independentistes tornen a sumar majoria absoluta, i la formació d'un nou Govern català es presenta complicada pels vetos creuats.
El PSC ha collit en les eleccions d'aquest diumenge 14 de febrer més del 23% dels suports, complint-se així les prediccions de la majoria de les enquestes i també les seves expectatives. De fet, comptaven amb la possibilitat que tornés a repetir-se la situació que ja van viure els anys 1999 i 2003, quan van ser primers en vots però no en escons, pels efectes del sistema electoral, que proporcionalment reparteix més seients a Girona, Lleida i Tarragona.
La decisió de PSC de canviar de cap de cartell a un mes i mig de les eleccions, després de la decisió del líder de la formació i ara ministre, Miquel Iceta, de fer un pas enrere en favor d'Illa, va suposar un revulsiu en la campanya electoral.
No obstant això, finalment no ha estat prou forta per donar un tomb al tauler polític que faciliti un Govern encapçalat pels socialistes, davant la resistència que han demostrat tenir les forces independentistes.
Això sí, els socialistes catalans han aconseguint un gran resultat, en doblar els seus suports respecte a les eleccions de 2017, quan van obtenir el seu segon pitjor resultat històric amb 17 escons, la quarta posició i el 13,8% dels vots; un desastre que va començar el 2012 coincidint amb l'auge de l'independentisme, i que els va fer tocar fons en 2015, amb 16 escons i el 12,7% dels suports.
Però tot i ser la força més votada, amb el 91% del vot escrutat no han vist reflectit aquest avantatge en escons, en empatar amb ERC a 33 i només superar en un Junts, que n'ha aconseguit 32, amb l'esmentat percentatge de vot escrutat.
D'aquesta manera, finalment s'ha imposat l'empat tècnic en escons que assenyalaven diversos estudis demoscòpics, i que fa impossible la suma de PSC i els comuns, amb 8 escons, per formar un Govern de coalició sense necessitat d'altres suports.
El PSC aspirava a donar un tomb al panorama polític català en situar l'exministre de Sanitat com a candidat a la Generalitat. Va ser el mateix líder dels socialistes catalans i ara ministre de Política Territorial qui va decidir al novembre fer un pas enrere i cedir el seu lloc a Illa, al constatar en les seves enquestes internes les bones expectatives que aquest generava.
Després de sortir de Govern in extremis i desembarcar en la campanya a quatre dies que arrenqués, el PSC ha centrat la contesa en el perfil «presidenciable» d'Illa, usant el «tots contra Illa» a favor seu, en situar com el candidat a batre per tots i centrant el protagonisme.
No obstant això, tot i que el PSC ha aconseguit un gran resultat, passant d'aquesta quarta posició de 2017 a ser primera força en vots, el bloc independentista d'ERC, Junts i la CUP ha tornat a aconseguir majoria. A més, els republicans li han empatat en escons tot i treure menys vots.
Efectes al Govern espanyol
El que ha ocorregut a Catalunya també té els seus efectes dins de l'executiu de coalició. Està per veure si s'atenua el gir radical del vicepresident segon i líder de Podem, Pablo Iglesias, simbolitzat en assumptes com el seu rebuig a la monarquia o el seu qüestionament de la qualitat de la democràcia espanyola, que els ministres del PSOE han atribuït sense ambages a la campanya electoral catalana.
En Comú Podem, la versió catalana de Podem, amb un paper molt actiu al Congrés en qüestions que també interessen ERC com el seu rebuig a la monarquia, ha aconseguit conservar els seus escons al Parlament, la qual cosa podria servir a Iglesias per defensar la seva estratègia, però ha perdut suport electoral, cosa que també podria posar-la en dubte.
Si la celebració dels comicis catalans obre o no una etapa decisiva en la política nacional quedarà pendent del que succeeixi en els propers mesos a Catalunya, si l'aposta d'Illa tira endavant, si es conforma una alternativa independentista que passaria necessàriament per sumar la CUP o si es repeteixen les eleccions.
Hi ha més qüestions que teòricament seguien pendents del que ocorregués aquest 14-F, com l'eternitzada renovació d'un CGPJ caducat a la qual el PP no se sumeixi, però queda per veure si l'impacte dels seus mals resultats contribueix o no a aplanar un acord, mediatitzat a més per la reforma que el Congrés tramita per limitar el paper d'aquest òrgan quan té vençut el mandat.
