Les eleccions catalanes amb menys participació de la història democràtica recent han certificat la força de l'independentisme, que supera per primer cop del 50% dels vots. El PSC va ser el partit més votat i va empatar a 33 escons amb ERC, un triomf que sembla insuficient per arribar a la presidència de la Generalitat si ens atenem a les promeses fetes durant la campanya. Esquerra s'ha convertit en la primera força sobiranista en superar per un diputat JxCat, que perd força respecte als anteriors comicis.

Tant el socialista Salvador Illa com Pere Aragonès -l'últim dels líders a comparèixer en la nit electoral- van anunciar ahir la seva voluntat de formar govern. L'aritmètica parlamentària sembla propiciar una reedició d'un Govern sobiranista, tot i que l'empat tècnic entre les dues formacions i la guerra interna dels últims mesos al Palau de la Generalitat obligarà a recomposar complicitats. També seria possible un tripartit d'esquerres fruit de la suma de PSC, ERC i En Comú Podem, si bé els republicans s'haurien de desdir del pacte que van subscriure per escrit els grups sobiranistes a una coalició de govern de la qual formessin part els socialistes.

51% de vots independentistes

Els partits independentistes han superat per primer cop el 50% dels vots. La suma d'ERC, JxC, CUP, PDeCAT, Primàries Catalunya i Front Nacional Català (els dos últims no han aconseguit representació al Parlament) arriba al 51% dels vots. El Parlament, a banda, reeditarà la majoria absoluta de les forces sobiranistes, amb 74 dels 135 escons de la cambra catalana.

Per darrere dels partits que es van disputar la victòria, a molta distància, es va confirmar la irrupció de la ultradreta de Vox (11 diputats i prop del 8% dels vots). Uns resultats que gairebé dupliquen en vots al PP català -que esdevé una mica més irrellevant al Parlament- i que superen clarament els de Cs.

Patacada històrica de Cs

Ciutadans ha passat de ser la força més votada l'any 2017 a situar-se com la setena preferida dels catalans: dels 37 escons de fa quatre anys només en conserva 6, i perd pel camí el suport de prop d'un milió d'electors. En poc més de tres anys, el partit taronja ha passat de l'eufòria i el confeti de la nit electoral del 21 de desembre de 2017 a la jornada més amarga que recorden a Catalunya.

Cs arribava a aquestes eleccions amb un escenari radicalment a les de 2017 -que es van convocar just després del referèndum de l'1 d'octubre i a través de l'article 155 de la Constitució- i amb unes expectatives molt més baixes. Encara no fa dues setmanes, la majoria d'enquestes preveien que perdrien la meitat dels escons. De fet, es preveia un traspàs important de votants cap al PSC, on havia pescat electors en els anteriors comicis, però també cap a la ultradreta. Els resultats de Cs han superat, de llarg, el pitjor pronòstic de la cúpula del partit. Un naufragi en tota regla.

Una situació similar s'ha viscut al Partit Popular, que si bé ja venia d'un resultat misèrrim ara fa tres anys, segueix perdent suport electoral a costa de Vox, una de les sorpreses de la nit electoral.

El «sorpasso» de Vox

Vox va confirmar el que ja s'havia insinuat al llarg de la campanya: que la ultradreta espanyolista té cada cop més suport a Catalunya. En els seves primeres eleccions autonòmiques, el partit liderat per Santiago Abascal ha consumat el «sorpasso» la per la dreta per situar-se com a quarta força, amb 11 escons, el que li garanteix disposar de grup parlamentari. Han aconseguit representació en les quatre circumscripcions electorals catatalanes i, fins i tot, han estat la força més votada en dos municipis: Vilamalla (Alt Empordà) i la Pobla de Mafumet (Tarragonès).

Si bé tots els sondejos ja auguguraven la seva entrada a la cambra catalana, els estudis demoscòpics no van saber preveure que la campanya electoral -marcada pels atacs que han rebut- impulsaria els d'Ignacio Garriga i companyia. Han sabut presentar-se com la (ultra)dreta no independentista útil respecte a un PP que no va saber evitar l'1-O i un Cs que va abandonar Catalunya (Rivera i Arrimadas va marxar a Madrid). No era la primera vegada que la ultradreta intentava entrar al Parlament. Platafroma per Catalunya, amb Josep Anglada al capdavant, va quedar-se a les portes de la cambra catalana al 2010, però aquell projecte política no va aconseguir consolidar-se.

La CUP tindrà grup propi

També va ser una bona nit a la seu de la CUP, que suma nou diputats, cinc més que en les darreres eleccions. Amb aquests resultats, la formació es situa com a cinquena força al Parlament i recupera el grup parlamentari propi que havia perdut als comicis de 2017, quan va haver de compartir el Grup Mixt amb el Partit Popular. A més, els escons aconseguits pels cupaires contribueixen a tornar a assolir la majoria del bloc independentista al Parlament. En valors absoluts,la candidatura liderada per Dolors Sabater sumava prop de 190.000 vots, el que representa el 6,7% del total. Per circumscripcions, la CUP va obtenir cinc diputats a Barcelona, dos a Girona i un tant a Tarragona com a Lleida.

En Comú Podem, amb Jéssica Albiach de candidata, manté els vuit escons que va aconseguir amb Xavier Domènech com a cap de llista en l'anterior convocatòria.

El PDeCAT, sense representació

Convergència ha desaparegut formalment del Parlament de Catalunya. El PDECat, els hereus directes del que va ser partit hegemònic a Catalunya, no van aconseguir els vots suficients per obtenir representació a la Cambra catalana. La llista encapçalada per l'ex consellera d'Empresa Àngels Chacón va obtenir poc més de 75.000 vots entre les quatre demarcacions catalanes, sense arribar a obtenir els suficients per aconseguir treure diputats en cap d'elles. D'aquesta manera, l'espai polític que va liderar Jordi Pujol i que va portar a la presidència Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra passa a ser definitavament assumit per Junts.

La participació es desploma

Les eleccions al Parlament d'aquest diumenge, celebrades en plena pandèmia de coronavirus, han registrat una participació del 53,5 % -amb el 98% escrutat-, la xifra més baixa en unes eleccions a Catalunya des de la recuperació de la democràcia.

Aquest percentatge de participació suposa 25,4 punts menys que en les autonòmiques del 2017, quan l'afluència a les urnes va aconseguir un rècord del 79 % al final de la jornada.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, va atribuir aquest descens a l'actual context de pandèmia i va agrair «el comportament exemplar de civisme» mostrat per la ciutadania al llarg de la jornada, que ha transcorregut sense incidents.