R «

ebaixar la taxa de ?deso?cupació i elevar la recaptació fiscal, perquè els ingressos públics puguin ajudar a subvencionar l'estat del benestar sense apujar els impostos a les classes treballadores, són els principals eixos dels programes econòmics dels partits de cara al 20 de desembre.

No obstant això, existeixen substancials diferències en les receptes per solucionar aquests dos mals endèmics de l'economia espanyola (l'atur i l'escassa recaptació fiscal, relacionada en bona part amb el frau i l'economia submergida).

El programa del PP està centrat a ressaltar els assoliments de la legislatura que acaba, a més d'en propostes quantificades per a la següent, mentre el president del Govern, Mariano Rajoy, i altres líders del partit van oferint algunes concrecions.

Al seu programa econòmic, titulat «Consolidar l'economia per crear ocupació i benestar» el PP ha inclòs la constitució d'un fons de capitalització per als treballadors que inclogui la indemnització per acomiadament, amb el que reprèn la idea d'implantar el «model austríac».

Prometen aconseguir que a Espanya hi hagi vint milions de treballadors (18,4 actualment), i cada vegada més indefinits, pel que Rajoy ha promès elevar de dos a quatre anys la tarifa plana de 500 euros per a aquest tipus de contractacions.

Els socialistes prometen derogar la reforma laboral; deixar en mans dels agents socials el cost de l'acomiadament; suprimir la pràctica totalitat de les bonificacions a la contractació i reduir la temporalitat amb tres tipus de contractes.

També volen posar fi a la figura dels falsos autònoms i redactar un nou estatut dels treballadors.

Ciutadans té com una de les seves propostes més cridaneres l'establiment d'un contracte únic indefinit amb indemnitzacions creixents, així com un complement salarial pels qui no aconsegueixin una quantia mínima anual.

Increment del salari mínim

En el cas de Podem prometen incrementar el salari mínim interprofessional fins a arribar a 14 pagues de 800 euros al mes, donar preeminència als convenis sectorials sobre els d'empresa i recuperar la figura de l'acomiadament nul per frau de llei, així com incloure l'obligació de l'autorització governamental pels ERE.

Per la seva banda, i enfront de propostes com la d'una renda mínima, IU defensa un pla de treball garantit per a serveis socials finançat per l'Estat que crearia un milió d'ocupacions; mentre UPyD proposa un pla de foment de l'ocupació, en la línia d'assegurar la igualtat econòmica dels espanyols.

L'altra gran pota dels programes econòmics de les formacions són els impostos, especialment el que grava les rendes del treball.

El PP s'ha compromès a baixar el tipus marginal mínim de l'IRPF del 19% al 17%, i el màxim del 45% al 43%, afavorir fiscalment l'estalvi i evitar certes formes de elusió dels grans patrimonis amb mesures com obligar als accionistes de SICAV a tenir una participació superior al 0,55%.

Al seu torn, el PSOE es compromet a no apujar els impostos a la classe mitjana i crear un nou impost social solidari que greu les rendes i el patrimoni i que serveixi de manera específica per pagar les pensions.

El partit d'Albert Rivera suggereix un IRPF progressiu que baixi a tots els contribuents almenys un 3%, fins a quedar entre un 18,40% i un 43,50%, i un impost de Societats amb un tipus únic del 20%.

Quant a les mesures per als emprenedors i pimes, el PP diu que flexibilitzarà el règim d'ajornaments en les cotitzacions dels ?treballadors autònoms, per reforçar «els mecanismes de segona oportunitat» per a aquest col·lectiu.

També el PSOE pretén reformar la llei de segona oportunitat per resoldre els problemes de sobreendeutament i millorar l'accés al finançament de pimes, empreses emergents (start-ups) i autònoms a través de finançament públic, fonamentalment el ICO i mecanismes de finançament no bancari.

Ciutadans afirma que de guanyar les eleccions, els autònoms amb guanys per sota del SMI mensual es donaran d'alta sense pagar quota, i amb guanys per sobre d'aquest sou (648 euros en l'actualitat), pagaran en funció dels seus beneficis.

Una proposta molt similar es troba al programa de Podem, que afegeix la seva intenció de possibilitar el pagament trimestral, en lloc de mensual, de les cotitzacions i solament des de l'inici de l'activitat.