13 de març de 2011
13.03.2011

"Veia els edificis moure's, com si fossin de gelatina"

Un català que treballa a la capital japonesa relata com va viure el sisme i com va refugiar-se en un parc públic

13.03.2011 | 18:05

Edificis que es movien "com si fossin de gelatina" és el que en Ricard Margalef, de Premià de Mar i que treballa a una immobiliària a Tòquio, va veure al seu voltant quan va sortir de l'oficina, després de notar el terratrèmol de 8,9 punts. Així ho ha explicat des de la capital japonesa, on viu des de fa un parell d'anys, casat amb l'Asako. "Vam mirar què feien els japonesos de l'oficina i, en veure que actuaven diferent de quan hi ha un terratrèmol de baixa intensitat, vam decidir amagar-nos sota la taula", explica en Ricard, que està acostumat a sentir com el terra de Tòquio tremola lleument. El sisme de divendres, però, va ser el cinquè més intens de la història.
"Eren les 14.30 de la tarda quan, de cop i volta, mentre érem a l'oficina davant de l'ordinador com qualsevol dia, vam notar una tremolor. Vam pensar que duraria 10 segons, com passa pràcticament cada setmana a Tòquio i a tot el Japó", explica en Ricard. "Però quan vam veure que s'allargava i pujava d'intensitat, la meva companya francesa i jo vam mirar què feien els japonesos de l'oficina i, en veure que actuaven de manera diferent de quan hi ha un terratrèmol de baixa intensitat, vam decidir amagar-nos sota la taula", afegeix.
Al barri de Shibuya, on hi ha les oficines Sakura House, una empresa que busca i ofereix allotjament a la comunitat estrangera on treballa en Ricard, la primera sacsejada va durar uns dos minuts. "Van caure prestatges, arxius, llums... tot el que teníem. I vam decidir sortir fora i quedar-nos enmig del carrer, que és més segur perquè no et poden caure vidres i altres objectes al damunt", diu.
Les sacsejades i tremolors, però, van seguir i es repetien cada 10 o 15 minuts. "Vèiem els edificis moure's davant nostre, de dreta a esquerra, com si fossin de gelatina", explica.
Així que els companys de l'oficina van decidir desplaçar-se a un parc públic, on molta gent s'havia anat a refugiar.
Quan va semblar que la terra deixava de tremolar, tots van intentar tornar a casa o bé posar-se en contacte amb la família, tot i que els telèfon no funcionaven, explica en Ricard. Finalment, però, en Ricard va poder contactar amb tots i confirmar que estaven bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook