L'informe del mes maig i juny de la Fundació de les Caixes d'Estalvi assegura que en els darrers cinc anys l'acceptació de l'estat autonòmic ha baixat en un 20% de mitjana. Aquest descens s'ha produït en totes les comunitats, també en les del País Basc, en un 9%; Catalunya, en un 24% i Galícia, en un 13%, tot i que això no significa una "major aproximació a les tesis independentistes", segons l'estudi. D'altra banda, també en el País Basc i Catalunya, i a Navarra i Balears pensen que el nivell d'autogovern és insuficient i la situació actual no compleix amb les seves aspiracions.

Si en una escala en què el 0 és el màxim centralisme i el 10 la màxima descentralització, la mitjana a l'Estat se situa al 5,4. A Catalunya, la diferència entre com es percep la situació actual (4,6) i el que es preferiria (6,4) és de -1,8; al País Basc se situa entre el 4,6 actual i el 6,8 que preferirien, amb una diferència de -2,2; a Navarra la diferència és de -1,3 i a les Balears, la més pròxima a la mitjana estatal, en el -0,4.

Per contra, Extremadura i Múrcia són les comunitats que, segons l'estudi, creuen que l'Estat està més descentralitzat del que desitjarien, amb una diferència de dos punts; seguits de les comunitats de Castella-Lleó i Madrid, amb 1,9 i 1,8, respectivament.

En general, la majoria de comunitats consideren "més aviat positiu" l'establiment de l'estat de les autonomies, amb l'excepció de Castella-Lleó, on hi ha una petita majoria que valoren com a dolenta la decisió d'implantar les autonomies. Aquests territoris destaquen que les comunitats han introduït un canvi en l'organització de l'Estat "bastant positiu", però que la seva implantació "no ha respost a les expectatives d'una àmplia majoria".

Un altre factor en comú de totes les comunitats és el pessimisme per la seva situació econòmica, pitjor que la del 2005 i la falta de preparació per sortir de la crisi. Madrid, el País Basc, Navarra, Cantàbria i La Rioja creuen que l'economia estatal és pitjor que la de la seva autonomia, mentre que a Catalunya la percepció és tan dolenta tant en un àmbit com en l'altre. A la resta de territoris, la percepció és més negativa en el seu propi territori que l'espanyola.

Altres motius de preocupació són l'atur, la immigració a Catalunya, Múrcia, Balears i Canàries; la política a Catalunya, País Basc i Canàries i l'habitatge al País Basc, Madrid i Cantàbria.