L'expresident del Govern José María Aznar denuncia en les seves memòries que la "tradicional aliança de l'esquerra amb el nacionalisme" tenia com a finalitat "impedir" que governés el PP i ha estat "perjudicial" per a Espanya perquè ha unit la "pulsió de poder" de l'esquerra amb la "disgregadora" del nacionalisme. En aquest sentit, considera que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol "va decidir mantenir obert el bucle del victimisme i la reivindicació permanent. Estic convençut que va ser una gran equivocació. Crec que Pujol va perdre l'oportunitat de ser el gran protagonista d'un acord històric que hauria beneficiat molt Catalunya". I afegeix que, segons la seva opinió, Pujol "sol encertar les coses petites i equivocar-se en les grans".

Aznar fa aquestes reflexions en Memorias I (Planeta), el primer volum de les seves memòries que es presentarà el proper 26 de novembre a Madrid i en el qual explica algunes de les seves decisions més controvertides durant els seus vuit anys de Govern (1996-2004). L'expresident assenyala que el seu Executiu interpretava el resultat de les eleccions generals de 1996 com una oportunitat per vertebrar una relació diferent amb els partits nacionalistes, que "superés la dinàmica de confrontació i enfortís un projecte de convivència beneficiós per a tots els espanyols".

En clau catalana, argumenta que Pasqual Maragall no buscava un bon acord per a Catalunya, sinó la "confrontació amb el PP i la seva exclusió de la vida pública", i per això va pensar que la personalitat de Mariano Rajoy era "la més adequada".

En aquest sentit, l'expresident del Govern explica que la decisió més difícil que ha pres en la seva vida va ser mantenir el seu compromís de no presentar-se a un tercer mandat, i assenyala que l'elecció de Rajoy com el seu successor va ser per l'interès d'Espanya. Assenyala que va comptar amb l'oposició de molts dins i fora d'Espanya i que alguns li van demanar que reconsiderés la seva postura, com Jacques Chirac, Bill Clinton, Tony Blair, George Bush o Vladímir Putin.

Rajoy i la relació amb Rato

Però la decisió estava presa -el nom de Mariano Rajoy estava escrit en el seu quadern blau ja el novembre de 2002- i el 29 d'agost de 2003 el va citar al seu despatx. Rajoy li va dir: "President, prefereixo que no em diguis el que intueixo que em diràs" i, a continuació, li va agrair que l'hagués fet cinc vegades ministre i vicepresident del Govern, i Aznar explica que li va contestar: "Gràcies, però t'ho diré. Crec que tu ets la persona adequada". Als altres dos candidats, Rodrigo Rato i Jaime Ma?yor Oreja, els va expressar la seva estima i gratitud i els va transmetre que en la seva decisió no va pensar en res més que a intentar servir l'interès general d'Espanya.

Aznar dedica part del llibre a la seva relació i posterior distanciament amb Rato, i així relata episodis d'amistat entre tots dos i com aquest li va demanar durant un viatge el Nadal de 2000 que reconsiderés la seva decisió de no presentar-se, i després li va plantejar objeccions concretes a la seva candidatura per succeir-lo.

No obstant això, l'estiu de 2003 Rato li va anunciar que havia canviat d'opinió i que ara sí volia ser el candidat del PP a les eleccions previstes per a març de 2004. "Tu m'has dit dues vegades que no". I ell va respondre: "Però ara et dic que sí." "No li vaig contestar res. Només vaig prendre nota", explica Aznar, qui afegeix que el dia que els va anunciar que el successor seria Rajoy va voler tenir un gest de deferència cap a Rato i aquest li va dir: "Doncs ara hagués volgut".

Les relacions amb Rato van sortir molt perjudicades. Rato va presentar candidatura per presidir el FMI i Aznar diu que va demanar ajuda per donar suport a la seva candidatura a Bush, Chirac, Blair i Gerhard Schroeder. "Potser per això em va costar comprendre la posterior reacció de Rodrigo. Jo era conscient de la seva decepció davant el desenllaç de la successió i sabia que després de tants anys d'amistat la nostra relació ja no seria la mateixa. No obstant, no esperava que Rodrigo posés una distància tan gran tan aviat". Explica que la constatació que s'havia obert una escletxa va ser amb motiu de la primera visita que Rato va fer a Espanya com a director gerent del FMI i en la qual va citar una àmplia representació del món polític i econòmic espanyol. "A mi no em va trucar", lamenta en el llibre Aznar. A Rajoy li va dir que tenia tota la llibertat "per prendre les decissions que hagis de prendre".

A més, l'expresident assegura que no li va suggerir cap nom. "Mariano va poder actuar amb total llibertat i així ho va fer". L'elecció d'Ángel Acebes, Eduardo Zaplana i Gabriel Elorriaga va ser la primera decisió de Rajoy. Per a l'expresident "l'operació va sortir bé" i hauria sortit "perfectament si no hagués estat pels atemptats de l'11 de març de 2004".