Aquesta periodista disposa d'una llarga i reconeguda trajectòria en l'àmbit periodístic i docent al voltant del fenòmen religiós i la comunicació. És la seva experiència en aquest àmbit el que li permet analitzar la renúncia i el pontificat de Benet XVI.

Com s'ha d'interpretar la renúncia de Benet XVI en comparació amb el fet que Joan Pau II fos Papa fins la seva mort malgrat el seu evident deteriorament?

Segueixen el mateix principi, el de la coherència. Un no va plegar perquè la seva consciència era seguir fins al final, i l'actual pontífex, perquè veu que no pot seguir en condicions fins al final, plega. No pot seguir essent Papa, però sí Ratzinger. No ens hem de confondre: ara no està fent el que li ve bé, sinó que està essent responsable i veu que no té forces, tot i no estar malalt, per complir amb el seu deure.

Quines són les grans fites de Benet XVI a nivell espiritual? I a nivell polític?

Benet XVI s'ha preocupat molt de la decadència espiritual europea i de la corrupció política, eclesial i moral: és el Papa de la tolerància zero contra els abusos sexuals comesos pel clergat. Ha fet passos endavant i passos enrere, i a vegades costa seguir-lo. Acosta la mà als lefebristes però al mateix temps va a Assís a pregar per la pau amb altres religions (religions que els lefebristes repudien). Ha fet neteja i ha simplificat moltes dinàmiques, com decidir que les beatificacions no cal fer-les a Roma. Ha situat la fe i la figura de Jesucrist al mig de les seves preocupacions i en això és un Papa molt cristocèntric.

De quina manera ha afrontat la qüestió ecumènica?

Aquest Papa ha mirat de cara l'espinosa qüestió del diàleg ecumènic i també interreligiós. Hi creu. Amb tot deixa un panorama obert. No ha pogut anar a Rússia, tot i que les relacions ortodoxes han millorat considerablement en aquest pontificat. A la seva famosa conferència del 12 de setembre a Regensburg (Ratisbona), el seu punt va ser aclarir que el cristianisme havia arribat a una feliç síntesi entre fe i raó, unint la fe bíblica amb la filosofia grega. No es volia carregar cap altra cosmovisió, sinó que volia donar a entendre com el cristianisme està lligat a la construcció europea d'una manera única. I això és incontestable. El que va ser perillosa va ser la citació que va enfurismar el món islàmic. La prestigiosa universitat Al-Azhar d'Egipte va trencar relacions arran d'aquell incident, però avui mateix han tornat a obrir vies de diàleg. Benet XVI amb l'ecumenisme té una fixació, i no ens hauria d'extranyar llegir-li noves reflexions en un futur no llunyà. Ha obert la porta als anglicans que no se sentien ja anglicans, i això ha causat estupor al si de la Comunió Anglicana i ha complicat una mica més la promoció de la unitat entre els cristians. Ecumenisme no ha de ser "veniu tots cap a casa meva que jo tinc la raó", i en alguns ambients s'ha interpretat així. Ell no és simplista i sap que les coses són més complicades.

S'ha acabat la purga dels abusos sexuals o el nou Papa haurà de seguir treballant al respecte?

No, no s'ha acabat. Malauradament és un dels temes forts que el nou pontífex es trobarà sobre la taula, i on caldrà seguir amb determinació.

Quins assumptes li han quedat pendents a Benet XVI pel que fa a organització de l'Església i preocupacions espirituals i teològiques?

Hi ha molts temes pendents. Benet XVI ha dit explícitament que volia donar més espai a la dona. Hi va haver un intent de posar-ne una de portaveu però no ha tirat endavant. Ja arribarà. Es va rodejar de dones laiques vinculades a Memores Domini als apartaments pontificis. Les tenia aprop. Ell creu en l'aportació de la dona, les escolta, les cita. El sacerdoci? Crec que és un tema que ara per ara no té la prioritat a l'agenda papal. La comunió als divorciats tornats a casar per exemple sí: són molts els episcopats que estan plantejant aquesta qüestió com a un problema pastoral al qual caldrà donar una resposta. Pel que fa a la nova evangelització, s'ha creat un nou dicasteri a Roma que s'ocupa del tema (i l'ha volgut un papable, el cardenal Scola). Aquí hi ha projectes i ganes de donar a la fe una empenta. Les noves tecnologies hi ajudaran.

Quins reptes hauria d'afrontar el nou Papa?

Certament les filtracions, les intrigues, el joc brut, la pederàstia i la corrupció són elements que hauran de ser tractats amb mesures concretes.

Queda pendent encara desenvolupar totes les possibilitats que ofereix el Concili Vaticà II? Quines?

El Concili Vaticà II s'ha de posar en marxa. Caldrà explorar encara més les possibilitats per a Església que funcioni més autònomament, amb un pes redimensionat de Roma. Això té implicacions en les relacions intraeclesials però també en l'ecumenisme i la relació amb el món. El Concili va obrir un camí i va començar a entrar aire a l'Església. Cal que aquest corrent d'aire encara aixequi molta pols. El nou Papa haurà de mirar endavant, però si agafa com a brúixula el Concili, a més d'anar endavant, anirà bé.