El Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid va ordenar embargar béns per un import de 18 milions d'euros a Rodrigo Rato, inclosa la seva pensió del Fons Monetari Internacional (FMI), que percep en qualitat d'exdirector gerent de la institució. L'embargament dels béns es produeix després que l'exdirector gerent de l'FMI, exvicepresident del Govern, exministre d'Economia i expresident de Bankia no hagi fet efectiva la fiança que ha d'abonar en estar imputat per un delicte de corrupció entre particulars, delicte fiscal i blanqueig de capitals.

El passat mes de maig, el mateix jutjat, que és l'òrgan que investiga Rato per cinc delictes fiscals, blanqueig i aixecament de béns, li va imposar una fiança de 18 milions d'euros si volia que li desbloquegessin els seus comptes i dipòsits. Llavors, els comptes corrents, dipòsits, fons d'inversió i plans de pensions, a més d'altres productes financers de Rato, van ser bloquejats com a mesura cautelar.

A més de l'embargament a Rato, el titular del jutjat número 31 de Madrid, Antonio Serrano-Arnal, va prendre declaració en qualitat d'imputat a l'advocat Domingo Plaza pels presumptes delictes de corrupció entre particulars, delicte fiscal i blanqueig de capitals en la causa que se segueix en aquest òrgan judicial pel cas Rato.

Després de la seva declaració no es va imposar cap mesura cautelar a Plaza, que és el tercer imputat en aquest procediment darrere de Rato i de l'empresari Alberto Portuondo, administrador de l'empresa pantalla gràcies a la qual l'exdirector gerent de l'FMI va cobrar presumptament comissions de dos empreses a canvi dels contractes de publicitat de Bankia.

Portuondo va haver d'ingressar a la presó davant del risc que pogués escapar o destruir proves. El jutge Serrano-Arnal va imputar a Portuondo els delictes de blanqueig de capitals a l'estranger i corrupció entre particulars.

Paral·lelament, la Fiscalia Anticorrupció ha recorregut la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu en la qual va rebutjar fer-se càrrec de la investigació a l'exvicepresident del Govern per frau fiscal i blanqueig, de manera que aquesta indagació es va separar del cas Bankia.

D'aquesta manera, el cas Rato havia de romandre al jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid i no s'acumulava al cas Bankia, ja que Andreu va considerar que els delictes que se li imputen a Rato -fiscals, de corrupció de particulars i blanqueig de capitals - no han de ser investigats a l'Audiència Nacional.

Delicte a l'estranger

En el seu escrit, el magistrat al·legava que perquè l'Audiència Nacional fos competent, el delicte hauria d'haver-se produït a l'estranger, cosa que la Fiscalia Anticorrupció considera que no pot descartar-se, ja que va advertir en el recurs que la societat Kradonara, de Rato, ha rebut 6,5 milions d'euros procedents de l'estranger d'origen desconegut.

La conclusió d'Anticorrupció és que «si tot o part dels actes de blanqueig s'han produït a l'estranger és competent el jutjat central d'instrucció», és a dir, l'Audiència Nacional. I argumenta que si aquesta no assumeix la competència, la instrucció d'aquest blanqueig de capitals es planteja «inviable» perquè el Jutjat de Madrid no pot instruir un delicte comès, encara que sigui en part, a l'estranger.