La Fundació La Caixa i la infanta Cristina de Borbó van arribar a un acord fa unes setmanes perquè la germana del rei Felip VI cessi la seva activitat a l'entitat mentre duri el judici pel cas Nóos. Cristina de Borbó és actualment directora de l'Àrea Internacional de la Fundació La Caixa, on treballa des de fa anys. Mentrestant, no percebrà cap sou de l'entitat, que va optar per aquesta opció per la impossibilitat de la Infanta per atendre les seves obligacions laborals durant el procés judicial. El judici es va reprendre el passat 9 de febrer a Palma després d'una sessió inicial el passat 11 de gener i s'espera que Cristina de Borbó declari en els pròxims dies com a investigada per dos presumptes delictes fiscals. Ja en el moment en què es va conèixer la imputació de la germana del?Rei, l'any 2013, la Caixa es va plantejar acomiadar-la o deixar de comptar amb ella, però finalment va decidir mantenir la relació laboral. Isidre Fainé, president de la Caixa, sempre va considerar que el cas només afectaria Iñaki?Urdangarin. acn/ddg barcelona
La Casa Reial, a través d'un advocat del rei Joan Carles, i Hisenda controlaven l'activitat del marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, a l'Institut Nóos, va declarar el seu exsoci, Diego Torres, que va negar qualsevol tipus d'irregularitat a l'entitat sense ànim de lucre. Torres, protagonista de la novena jornada del judici del cas Nóos, va manifestar que Juan Manuel Romero, comte de Fontao i «advocat del cap de l'Estat», es reunia periòdicament amb el secretari de Nóos, Miguel Tejeiro, «i li rendia comptes» sobre el que feia aquesta associació sense ànim de lucre, que va ingressar 6 milions d'euros de les arques públiques.
«A més, cada any en arribar el mes de juny, el senyor Tejeiro (el seu cunyat i també responsable de la gestió fiscal de l'Institut) es reunia amb un alt funcionari d'Hisenda perquè li revisés les declaracions d'impostos, i les aprovava», va destacar Torres a preguntes del fiscal Pedro Horrach, que el va interrogar durant més de set hores.
L'antic soci d'Urdangarin va respondre exhaustivament a les preguntes del fiscal usant documents i també el seu ordinador i es va justificar durant tota la jornada en què ell no portava cap assumpte fiscal, paper que va atribuir al seu també cunyat Tejeiro. «Portem tot el dia que no sap res, però després té explicacions molt detallades de tot el que ha passat», li va retreure Horrach després de diverses hores d'interrogatori.
Torres, que s'enfronta a una petició fiscal de 16,5 anys de presó, va afirmar que «això que s'ha dit que la Infanta era l'escut fiscal (de l'entramat de Nóos) és absolutament fals». També va fer al·lusió a l'entorn del rei Joan Carles, en afirmar que l'amiga de l'anterior monarca Corinna zu Sayn-Wittgenstein li va proposar que creessin una societat a Londres per ocultar cobraments de la Fundació Laureus a la Hisenda espanyola.
Nóos li va respondre «que ni de broma», va detallar, abans d'apuntar que el correu en què ella li proposava pagar-li a través d'una empresa a la capital britànica es va enviar amb còpia al rei Joan Carles i al cap de la Casa Reial.
Torres va introduir aquestes referències a la família política del seu soci com a notes al marge de l'objecte de l'interrogatori del fiscal Horrach, que va tenir moments de tensió en els quals la presidenta del tribunal, Samantha Romero, els va demanar a tots dos que moderessin «el to».
Les culpes, al cunyat
Horrach va començar preguntant per l'entramat internacional de Nóos i els seus comptes a Luxemburg i Belize, la responsabilitat dels quals Torres va atribuir al seu cunyat, a qui Manos Limpias (única part que l'acusava) va retirar els càrrecs al començament de judici i declararà com a testimoni. «Jo, sobre això, tinc coneixements limitats; la gestió d'això estava en mans del senyor Miguel Tejeiro», va assegurar.
Torres va explicar que la creació d'una societat a Londres, De Goes Ltd, va ser una iniciativa de Tejeiro amb la intenció de canalitzar l'activitat de l'Institut Nóos en projectes internacionals. Pel que fa a per què ell, i no Urdangarin, signava la majoria de documents referits a Nóos i altres empreses lligades a l'institut, va dir que ho feia «per discreció».
