A punt de complir-se un any de la tragèdia del vol de Germanwings, la comissió francesa encarregada de la investigació va revelar avui que un metge va diagnosticar deu dies abans dels fets una possible psicosi al copilot, Andreas Lubitz , i va recomanar que fos tractat en un hospital psiquiàtric.
L'alemany Lubitz, segons l'informe final de seguretat, va estavellar l'aparell deliberadament als Alps francesos i ni les autoritats d'aviació ni la seva empresa coneixien el diagnòstic del metge privat generalista que l'havia atès. Per això, la comissió ha fet avui una sèrie de recomanacions centrades en el control mèdic d'aquests professionals i en el reforç de la normativa per evitar que es repeteixin successos com aquell.
La investigació francesa va constatar que no se li hauria pogut impedir volar aquell 24 de març de Barcelona a Düsseldorf, amb 144 passatgers, perquè ni el copilot ni els facultatius van informar del seu estat ni el seu comportament previ va cridar l'atenció dels seus companys. L'informe ha recalcat que les dades disponibles actualment no proporcionen una "consciència exacta" dels riscos en vol relacionats amb problemes mentals o incapacitat i efectuar 11 recomanacions per abordar una problemàtica "difícil". "Han d'exigir regles més clares per saber quan cal trencar el secret mèdic", ha assenyalat en conferència de premsa a Le Bourget, seu de l'agència francesa encarregada del cas, la BEA, Arnaud Desjardins, que busca un major equilibri entre aquest principi i la seguretat pública.
L'organisme aclareix que no ha d'haver risc legal per al professional sanitari i que, al mateix temps, han de salvaguardar les dades privades del pacient enfront d'una divulgació innecessària. Les alarmes sobre Lubitz es remunten a abril de 2009, quan el centre de medicina aeronàutica de Lufthansa no va revalidar el seu certificat mèdic d'idoneïtat per una depressió.
A finals de juliol d'aquest any va obtenir un de nou, amb restriccions en cas de recaure, i l'últim, de juliol de 2014, tenia validesa fins a agost de 2015. Al desembre de 2014, cinc mesos després de la seva última revalidació, va mostrar símptomes que podrien concordar amb un episodi depressiu amb símptomes psicòtics, però cap dels metges amb els quals va contactar era examinador aeronàutic.
La investigació francesa insta a definir les condicions per al seguiment de l'aptitud per volar de pilots amb historial de problemes psicològics o psiquiàtrics, així com a efectuar anàlisis rutinàries d'incapacitació en vol, amb especial atenció a aquests trastorns. Anima igualment a definir les modalitats sota les quals la normativa europea permetria que els pilots fossin declarats aptes mentre prenen medicació antidepressiva sota supervisió mèdica.
Conscient de les reticències dels pilots a parlar dels seus possibles trastorns per por a perdre la seva llicència i l'elevada inversió financera i l'atractiu lligat a la seva professió, contempla mesures paral·leles que serveixin per trencar aquests tabús. La investigació veu necessari que els operadors incloguin atenuants dels riscos socioeconòmics derivats de la pèrdua de llicència per causes mèdiques i posin en marxa grups de suport "entre iguals", que els orienti i mantingui la confidencialitat de la informació.
La BEA no dicta cap recomanació sobre la modificació dels dissenys de les portes de cabina (Lubitz es va tancar allà abans de fer caure l'aparell) i, tot i que admet que la presència de dues persones en aquest habitacle pot dificultar casos de suïcidi, creu que no elimina aquest risc i, fins i tot, afegir riscos de seguretat que han d'avaluar.
El secretari de la Comissió espanyola d'accidents i incidents d'aviació civil (CIAIAC), Jorge Juan Valero, el centre va col·laborar en les indagacions, ha recalcat avui a la premsa espanyola que aquestes recomanacions són "addicionals" i de caràcter facultatiu fins que els organismes competents decideixin o no la seva validació. "No podem pretendre que siguin barreres cent per cent eficaços" contra els accidents, va afegir el director de la BEA, Rémi Jouty, que ha apuntat que alguns països ja tenen pràctiques similars i que és d'hora per augurar possibles reticències per part de la professió.
