La comissió de mobilitat social del Govern del Regne Unit, la missió del qual era eradicar el classisme en la societat britànica, ha anunciat la seva dimissió en bloc per falta de progressos, tot i el compromís personal de la primera ministra, Theresa May. El president de la comissió, Alan Milburn, va explicar en la seva carta de renúncia, difosa als mitjans, que té «poques esperances» que l'Executiu conservador propiciï «una societat més justa», tot i que va ser un dels eslògans electorals de la primera ministra.

A més d'aquest exministre laborista, van dimitir la que va ser secretària d'Estat conservadora Gillian Shepard; el catedràtic de política econòmica i social de la universitat de Bath, Paul Gregg, i David Johnston, director executiu de la Fundació per a la mobilitat social.

Milburn va assenyalar en la missiva que la contínua «preocupació» del Govern pel Brexit vol dir que no té «la suficient capacitat per garantir que la retòrica sobre curar les divisions socials es converteixi en realitat». «Tinc poques esperances que l'actual govern faci els progressos que crec que són necessaris per aconseguir un Regne Unit més just», va assenyalar.

La comissió va alertar fa uns dies que si l'executiu no pren mesures per pal·liar les diferències socioeconòmiques que va evidenciar el referèndum del Brexit de 2016 hi haurà un augment del populisme i de l'extrema dreta en aquest país. Després de l'anunci de les dimissions, un portaveu de May va assegurar que el govern «està compromès en lluitar contra la injustícia social i assegurar-se que tothom arriba tan lluny com li ho permeten els seus talents».

Un portaveu de l'opositor Partit Laborista, Jon Trickett, va expressar per la seva banda que «sota el mandat dels tories, l'èxit de les persones segueix estant basat en la seva classe social i no en el talent o l'esforç».

Irlanda no vol exercir el veto

D'altra banda, el viceprimer ministre i ministre d'Exteriors d'Irlanda, Simon Coveney, va assegurar que el seu Govern «no vol» recórrer al seu dret de veto en les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea per al Brexit. Va assegurar que Dublín desitja que les converses avancin cap a la segona fase, però també obtenir una solució per l'assumpte de la frontera entre Irlanda i la província britànica d'Irlanda del Nord. «Certament, no volem vetar res», va afirmar. «El govern irlandès, com el britànic, vol que el procés del Brexit avanci cap a la segona fase perproporcionar la certesa que demanen les empreses al Regne Unit i Irlanda i a altres parts de la UE», va afirmar.

«No hi ha cap desig a Irlanda d'endarrerir aquest procés, però, com a Govern, també tenim la responsabilitat de representar els interessos de l'illa d'Irlanda, del nord i del sud, i no oblidem que l'any que ve és el vintè aniversari de l'acord del Divendres Sant, que és la base del procés de pau i de les relacions entre el Regne Unit i Irlanda a l'illa d'Irlanda», va explicar. Coveney va defensar que Irlanda «és especialment vulnerable» a un possible «mal desenllaç» del Brexit, i per això el seu govern insisteix a veure «més progressos» en la qüestió de la frontera i garanties de la continuïtat d'unes relacions fluïdes entre el nord -integrat al Regne Unit- i el sud de l'illa.