12 de gener de 2018
12.01.2018

232 hores de debat per a una Constitució

Els «pares» de la Carta Magna van redactar l'esborrany que va ser la base del text aprovat per les Corts després d'un total de 23 sessions de ponència. A l'avantprojecte de Constitució es van afegir 168 propostes de modificació dels diferents partits

12.01.2018 | 01:58
Els «pares de la Constitució», en una foto feta durant una de les seves reunions l´any 1977.

Divendres de la setmana passada es van complir 40 anys de la publicació al Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) de l'avantprojecte de la Constitució Espanyola de l'any 1978, un esborrany que els «pares» de la Carta Magna van redactar després de 232 hores de debats a porta tancada. Així ho recorda la comissió organitzadora dels actes del 40 Aniversari de la Constitució de 1978, creada pel Congrés i el Senat i que informa de cada efemèride a Internet i a través de les xarxes socials.

Aquell text, fruit de 23 sessions de ponència, va quedar estructurat en deu títols, 159 articles -deu menys que la Constitució que es troba vigent- i cinc disposicions transitòries -actualment n'hi ha nou-. Durant tot aquest temps, que es va estendre del 22 d'agost fins al 14 de desembre de 1977, els membres de la ponència designada amb aquesta finalitat per la Comissió d'Assumptes Constitucionals i per a les Llibertats Públiques, els anomenats «pares de la Constitució», van aconseguir consensuar un articulat que pogués servir de base per al debat i la posterior redacció definitiva per part del Congrés dels Diputats i el Senat.

En aquests quatre mesos, els ponents constitucionals, als quals també es va arribar a anomenar «els set magnífics», van treballar amb el compromís de redactar un document complet. No en va, els seus integrants no es van repartir les diferents matèries, sinó que van optar per deliberar de forma conjunta totes les propostes i aportacions a cada títol, capítol i article, el que va enderrerir el redactat.

La ponència va deixar constància d'aquesta voluntat de consens en una nota en què assenyalava que va ser intenció deliberada aconseguir el màxim de compromís en el major nombre de qüestions i reduir així el nombre de vots particulars que es poguessin presentar.

No obstant això, a l'avantprojecte es van afegir 168 propostes de modificació dels diferents grups parlamentaris que conformaven la cambra baixa: 18 presentades per Manuel Fraga, llavors al capdavant d'Alianza Popular (avui Partit Popular); 45 de Jordi Solé Tura, que representava el Partit Comunista (PCE) de Santiago Carrillo; 31 de Miquel Roca (Minoria Catalana, que posteriorment es va convertir en CiU); 58 de Gregorio Peces-Barba, (PSOE), i, finalment, 16 per part de Gabriel Cisneros, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón i José Pedro Pérez-Llorca (els tres de la UCD d'Adolfo Suárez).

Entre aquests vots particulars destaquen un dels socialistes en el qual insistien que el president del Govern no havia de ser proposat pel Rei, sinó elegit directament pel Congrés, i un altre d'Alianza Popular per evitar la paraula «nacionalitats» i substituir-la per «regions».


Publicació al Butlletí

La publicació al Butlletí de les Corts de l'esborrany de la Carta Magna va conferir a aquell primer document el caràcter oficial imprescindible per poder avançar en una tramitació parlamentària, i l'obertura del termini de presentació d'esmenes va portar, després d'uns mesos de negociacions que van ser intensos i difícils, al debat parlamentari públic al maig, quan van començar les sessions de la Comissió d'Assumptes Constitucionals i per a les Llibertats Públiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook