Minuts després que Pedro Sánchez es convertís en president del Govern, els líders dels principals partits li van enviar missatges clars i contundents que es van moure entre el suggeriments i les subtils amenaces. Així, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar que el seu partit farà una oposició «dura» a l'Executiu que formarà el líder del PSOE, i va pronosticar que d'aquí a «pocs mesos» es convocaran eleccions generals.

Rivera va felicitar Sánchez i li va desitjar «sort i encert». «En necessitarà, sens dubte, amb un Govern feble, amb 84 diputats i en mans de tots els partits separatistes de la Cambra i dels populistes de Podem», va manifestar, afegint que aquesta «no és una bona notícia per a Espanya».

«No sé quants mesos durarà la legislatura», però «pràcticament serà impossible tirar endavant lleis, acords i Pressupostos davant la fragmentació de l'acord que té el senyor Sánchez amb Bildu, ERC, el PDeCAT i totes les marques de Podem», va assenyalar.

pablo iglesias (podem)

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va assegurar que a la seva formació estan «molt orgullosos» d'haver aconseguit el seu «objectiu» d'«enviar Mariano Rajoy i el PP a l'oposició», i va defensar que «ara toca responsabilitat» i que el líder socialista «sigui capaç d'armar» un Govern de coalició «fort, estable, que doni garanties a la Unió Europea», i que duri fins al 2020, és a dir, que no es produeixi un avançament electoral.

El líder de Podem va assenyalar que només havia parlat amb Sánchez per felicitar-lo i per acordar una futura conversa. D'aquesta manera, no va explicar si el cap de l'Executiu acabat d'investir li havia contestat expressament a la seva proposta de formar un govern de coalició.

«De moment ha de prendre's el seu temps per reflexionar. Hem quedat que parlaríem en els propers dies», va explicar Iglesias, que tot i això ja va deixar clar que la seva formació està disposada a garantir «estabilitat» al nou Govern presidit per Sánchez si forma part d'aquest executiu.

margarita robles (PSOE)

En aquest sentit, la portaveu del Grup Socialista al Congrés, Margarita Robles, considera que el Govern que formarà en els propers dies Pedro Sánchez serà íntegrament socialista, és a dir, sense membres de Podem. «No crec que hi hagi lloc per a Pablo Iglesias, encara que aquesta és una decisió que correspon al president del Govern i ha dit que serà socialista», va comentar.

Va afegir que «de cap manera» hi ha ja un esquema del Govern que conformarà Sánchez, perquè fins ara els esforços s'han centrat a treballar en la moció de censura i a «explicar als ciutadans per què era necessària». «La resta ja ho anirem veient», va postil·lar.

esteban gonzález Pons (pp)

El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va lamentar que finalment hagi tirat endavant la moció de censura que ha col·locat qui «va perdre» les eleccions a la Presidència del Govern al costat dels «enemics» d'Espanya, en un dia que va qualificar de «trist» i «extremadament difícil».

«Per primera vegada a la història d'Espanya» el país compta a la Presidència del Govern amb un candidat que «va perdre» les eleccions amb la «pitjor de les companyies». «A qui els espanyols no van voler com a president amb els seus vots, els enemics d'Espanya l'han posat a la Presidència», va asseverar. «La foto trista del dia és l'elecció d'un president del Govern amb el vot a favor de Bildu, els diputats de Podem amb el puny aixecat, i Ada Colau i la presidenta del partit de Puigdemont a la tribuna de convidats», va afirmar, tot afegint que «és una decisió difícil d'explicar a Europa».

íñigo urkullu (pnb)

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va reclamar que s'afavoreixi «una catarsi en l'acció política», i espera que Pedro Sánchez compleixi l'Estatut de Gernika, permeti avançar en l'autogovern basc i faci una reflexió sobre el model d'Estat. A més, va defensar la decisió «sospesada i meditada» del PNB de donar suport a la moció de censura de Sánchez, que ha estat «condicionada per la solitud», i confia que el PP basc no recorri ara al «revengisme i la venjança».

Urkullu va instar a fer «un exercici en la política des de la responsabilitat i des de l'altura de mires». Després de mostrar la seva disposició al diàleg i la seva voluntat d'acord «des del respecte a qui tingui la responsabilitat del Govern», va dir que mantindrà «la relació institucional» amb el nou president de l'Executiu, «pensant en allò positiu que cal construir de cara als ciutadans».