El Consell de Ministres va aprovar la relaxació dels objectius de dèficit per al període 2019-2021, així com el límit de despesa no financer per al proper any, conegut com a sostre de despesa, que pujarà un 4,4%, fins als 125.064 milions d'euros, segons va anunciar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Amb l'aprovació del sostre de despesa es dóna el tret de sortida per a l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat del proper any. En aquest sentit, Montero va destacar que aquest increment del límit de despesa no financer «facilitarà un pressupost expansiu per garantir una recuperació econòmica justa».

Al costat del sostre de despesa, el Govern va donar llum verd al camí d'estabilitat pressupostària per al període 2019-2021, debatut dijous al si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Els nous objectius de dèficit públic seran de l'1,8% del PIB el 2019, de l'1,1% el 2020 i del 0,4% el 2021, de manera que es relaxen els objectius previstos anteriorment (-1,3% el 2019 , -0,5% el 2020 i +0,1% el 2021). La ministra va destacar que, amb la nova tendència, la inèrcia de l'economia espanyola «podria donar compliment als objectius d'estabilitat sense la necessitat de dur a terme ajustos addicionals». Montero va assenyalar que d'aquesta nova tendència es beneficiaran majoritàriament les comunitats autònomes i la Seguretat Social. En concret, de les cinc dècimes en què s'amplia l'objectiu de dèficit per al 2019, una serà per l'Administració central, dues per a les comunitats autònomes i dues més per a la Seguretat Social. Paral·lelament, el Govern manté les previsions de creixement per a aquest any i el proper en el 2,7% i el 2,4% en l'actualització de l'escenari macroeconòmic per al període 2018-2021 que acompanya a l'aprovació del sostre de despesa. El 2020 el PIB creixerà un 2,2%, per baixar una dècima l'any següent (2,1%). Així ho va anunciar la ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, que va assenyalar que aquestes estimacions estan basades en «hipòtesis realistes i prudents», en funció de les previsions sobre l'evolució de l'economia internacional, i en línia amb allò estimat pels principals organismes. D'aquesta manera, el PIB es desaccelerarà en sis dècimes en quatre anys.Segons Calviño, aquestes previsions s'han elaborat tenint en compte un previsible augment gradual dels tipus d'interès, una lleugera apreciació de l'euro, un creixement mundial sòlid i un augment del tipus de canvi.