La vella guàrdia republicana ha perdut el senador John McCain, un referent del conservadorisme clàssic nord-americà, la figura del qual havia crescut en els últims temps com a flagell de Donald Trump. El veterà polític d'Arizona, heroi de guerra i excandidat presidencial, va morir als 81 anys víctima d'un agressiu càncer cerebral diagnosticat fa poc més d'un any. Tot i la malaltia, va seguir al Congrés a Washington fins al desembre passat i va romandre actiu fins a l'últim moment, ja fos en la dissidència c0ntra Trump o com a veu de la consciència del seu partit. Divendres, la família va comunicar que el polític havia demanat la interrupció del tractament.
Les paraules de respecte i admiració per McCain es van multiplicar entre conservadors i progressistes. «A pocs de nosaltres se'ns ha posat a prova com es va posar John o se'ns ha requerit aquest nivell de coratge, però tots podem aspirar al coratge de posar el bé comú per sobre del propi. John ens va mostrar el que això significa», va afirmar l'expresident Barack Obama, que li va guanyar les eleccions de 2008. L'exvicepresident Joe Biden va lamentar la mort de qui va qualificar com un «amic» i l'exsecretària d'Estat amb l'Administració Clinton Madeleine Albright va assegurar no conèixer ningú amb «més valentia, conviccions i amor pel seu país» que John McCain.
L'adoració que McCain despertava entre els demòcrates es podria explicar a través de tres moments de la seva història. Un és març de 1973, quan va tornar als Estats Units després de més de cinc anys de captiveri i tortures al Vietnam. El següent, l'octubre de 2008, poc abans de perdre les eleccions contra Barack Obama, quan en un xerrada amb seguidors una dona del públic va començar a carregar contra el candidat demòcrata, dient que li tenia por perquè creia que era àrab. McCain va agafar el micròfon i la va fer callar de forma contundent: «No, senyora, és un decent home de família, un ciutadà amb el qual resulta que tinc desacords en assumptes fonamentals, i en això consisteix aquesta campanya». I per al tercer només cal remuntar-se a juliol de 2017, quan acabat d'operar del tumor cerebral que li acabaven de trobar, va volar des Arizona i es va presentar al Senat per votar sobre la reforma sanitària de Trump. Encara amb la cicatriu i l'ull de vellut, va fer una crida al consens que va aixecar una ovació. Després, amb l'oposició demòcrata en bloc i moltes discrepàncies sobre la proposta republicana, va votar-hi en contra. Així era el vell senador McCain, una de les últimes decisions del qual va ser vetar la presència de Trump al seu funeral.
Un lliurepensador
El seu ideari, amb tot, sempre va quedar sotmès a la seva pròpia autonomia: va reconèixer sense embuts l'error de la guerra de l'Iraq i, a diferència de la majoria de companys de partit, les seves crítiques a Trump no es van evaporar quant el novaiorquès va guanyar les eleccions. Així ho va demostrar en múltiples ocasions, amb la seva oposició a la proposta sanitària del president, la seva defensa dels immigrants o després de la cimera amb Vladímir Putin a Hèlsinki, quan el mandatari va equiparar la credibilitat del Kremlin sobre la ingerència russa a les eleccions de 2016 a la dels serveis d'intel·ligència nord-americans. L'actuació de Trump, va assenyalar el senador en aquell moment, havia estat «de les més vergonyoses en la història per part d'un president dels Estats Units».
