? L'agent nerviós novitxok, que va deixar dos britànics en estat crític quatre mesos després de l'enverinament d'un exagent rus i de la seva filla, és un tòxic poc conegut i altament perillós. La seva creació per científics soviètics es remunta als anys 1970-1980, últim període de la Guerra Freda. Aquesta substància que actua sobre el sistema nerviós provoca la pèrdua de control dels músculs, generant espasmes i paràlisi. Pot provocar la mort per sufocació o aturada cardíaca. «Els agents nerviosos novitxok estan fets per a romandre a l'ambient i no evaporar-se ni descompondre's ràpidament. Això vol dir que si un recipient o una superfície ha estat contaminada, pot ser perillosa durant molt de temps», explica el professor Andrea Sella, químic de la universitat londinenca UCL, citat pel Centre Science Media. «Les víctimes d'aquest tipus de productes organofosforats poden patir seqüeles neurològiques tota la vida, fins i tot si es recuperen dels efectes aguts de l'enverinament», adverteix el professor Sella. El novitxok és un agent nerviós, com altres verins més coneguts, com el sarín i el VX. Aquestes substàncies ataquen un enzim anomenat acetilcolinesterasa, el paper del qual és decisiu: destrueix l'acetilcolina, una molècula que actua sobre la contracció dels músculs. Quan un agent nerviós bloqueja aquest enzim, l'acetilcolina s'acumula, danyant el sistema nerviós. El procediment clàssic per tractar els casos d'enverinament amb un agent nerviós es basa en estabilitzar les funcions vitals del cos (respiració, batecs del cor). Paral·lelament, cal administrar al pacient atropina per combatre els símptomes.
