L'esperança pot ser eterna, encara que per a Rússia gran part d'ella va tornar a col·lapsar a principis de 2015. En les vespres d'aquell Any Nou, Aleksei Novalny i el seu germà Oleg van ser declarats culpables de defraudar a una companyia el representant de la qual va confessar no haver estat estafat. Novalny era col·lega del físic Boris Nemtsov, el liberal que desafiava obertament Putin i concitava entorn seu les majors il·lusions de reforma política al país. Sentenciat Novalny, Serguei Udaltsov a la presó, Garry Kasparov i Ilya Ponomarev a l'exili, Nemtsov s'havia convertit en l'únic líder de la protesta que encara quedava a Moscou. No seria per molt temps.

Nemtsov havia descobert, però, que fins i tot els russos que capitalitzaven el major descontentament estaven en aquell moment més centrats en els seus problemes econòmics que en la guerra d'Ucraïna, el principal actiu que manejava l'oposició per dur a terme les seves protestes que feien coincidir amb les del moviment democràtic ucraïnès. Les autoritats van negar el permís a Nemstov per organitzar una marxa al centre de Moscou, a la vegada que l'hi concedien a un grup juvenil pro Kremlin per manifestar-se en contra del Maidan. Un dels dirigents d'aquest grup va portar una pancarta en la qual es vinculava el físic opositor amb els nacionalistes d'Ucraïna.

Al març de 2015, la filla de Nemstov, Zhanna, i la seva mare van planejar anar de vacances a Itàlia. La nit abans de volar, la primera va escoltar a la segona cridar amb el telèfon a la mà: «L'han matat». Un taxista les va portar al pont davant del Kremlin on havien disparat al líder opositor. La marxa de la pau no es va celebrar però sí una altra multitudinària, de dol, a la qual es van unir 50.000 persones, al centre de la capital. Vladimir Kara-Murza, activista d'Open Russia, no va deixar de visitar el lloc de l'assassinat un sol dia, sovint amb flors, fins que va ser hospitalitzat per diversos problemes a l'organisme com a resultat d'haver ingerit toxines desconegudes. Masha Gessen, periodista moscovita del New York Times, autora d' El futur és història, una potent narració sobre el retorn del totalitarisme a Rússia que ara publica Turner, va observar el següent: «L'opositor més famós va rebre una bala al cor; el menys, verí al seu te». Al juliol de 2017, cinc txetxens van ser culpats de l'assassinat.

Gessen, que va escriure també El sorprenent ascens de Vladimir Putin (2012), és una de les veus més crítiques cap al president de la Federació Russa. Coneix molt de prop els cercles del poder. El futur és història explica com han passat els primers anys del segle XXI set ciutadans russos. El relat està avalat per testimonis i una valuosa documentació que ajuda el lector a comprendre el que passa en el règim del nou tsar en el període postsoviètic: el terror de baix nivell imposat pel Kremlin i com les il·lusions de democràcia es van dissipant. El llibre està estructurat al voltant de les experiències de quatre persones que van arribar a la majoria d'edat coincidint amb el col·lapse de l'URSS: Masha, l'activisme de la qual va arribar a convertir-la en presonera política de facto; Seryozha, el nét d'Alexander Nikolaevitx Iakovlev, el polític que va encapçalar les reformes en l'era Gorbatxov; Zhanna, la filla de Nemtsov, l'opositor assassinat, i Lyosha, un acadèmic homosexual en una societat homofòbica.

També apareixen altres tres personatges: la psicoanalista Marina Arutyunyan; el sociòleg Led Gudkov, i l'ideòleg d'extrema dreta Alexander Dugin, col·laborador de Limonov i autor de La revolució conservadora, en què proposava un concepte de societat radicalment oposat al d'Occident argumentant que aplicar les idees importades era un gran error, ja que el ethos rus es va desenvolupar en correspondència amb el seu propi destí i la geografia de Rússia la feia enemiga natural dels Estats Units o la Gran Bretanya. La seva teoria representa un tipus d'enemic de la societat oberta. Només un, perquè n'hi ha més com demostra Gessen en la seva vigorosa narració impregnada de les privacions de la dècada dels vuitanta, els temors dels noranta i la sensació de clausura que embarga els 2000 des de l'inici. Una Rússia en mans d'un estat mafiós amb elements totalitaris i un estat alimentat per un nacionalisme revengista en què cada membre de la societat es converteix en executor de l'ordre existent: una visió tan fosca com lluminosa del colós de l'est d'Europa.