El Vaticà ha tancat un acord «provisional» i històric amb la Xina per definir un full de ruta en la qüestió de designació de bisbes, un dels principals conflictes després que els dos països trenquessin relacions diplomàtiques l'any 1951. Aquest acord «és el resultat d'un gradual i recíproc acostament, i ve estipulat després d'un llarg procés de negociacions ponderades i preveu avaluacions periòdiques de la seva implementació», ha informat el Vaticà. El Papa ha reconegut vuit bisbes nomenats pel país asiàtic que fins ara no tenien reconeixement oficial.
«S'espera que aquest acord afavoreixi un camí de diàleg fructífer i amb visió de futur per contribuir institucionalment i positiva a la vida de l'Església Catòlica a Xina, pel bé del poble xinès i la pau mundial», s'afegeix en el comunicat emès pel Vaticà.
El portaveu del Vaticà, Greg Burke, ha assenyalat que l'objectiu «no és polític, sinó pastoral, per permetre als fidels tenir bisbes que estiguin en comunió amb Roma però que alhora siguin reconeguts per les autoritats xineses».
L'acord ja ha tingut les seves primeres conseqüències. El Sant Pare ha decidit readmetre a la plena comunió eclesial els bisbes ordenats sense mandat pontifici. Es tracta de Giuseppe Guo Jincai, Giuseppe Huang Bingzhang, Paolo Lei Shiyin, Giuseppe Liu Xinhong, Giuseppe Dt. Yinglin, Giuseppe Yue Fusheng, Vincenzo Zhan Silu i Antonio Tuyo Shihua, O.F.M. (mort el 4 de gener de 2017, i que abans de morir havia manifestat el seu desig de ser reconciliat amb la seu apostòlica).
Un nou recorregut
Amb aquesta decisió, segons apunta el portal de notícies del Vaticà, VaticanNews, Francesc desitja que «pugui iniciar-se un nou recorregut que permeti superar les ferides del passat realitzant la plena comunió de tots els catòlics xinesos».
El Vaticà no ha especificat la modalitat en què es designaran. La revista American, citant fonts del Vaticà, diu que el conveni estableix que tant Xina com la Santa Seu puguin tenir veu en l'assumpte, si bé s'ha reconegut al Papa la darrera paraula.
Segons aquesta informació, la Santa Seu reconeix que «no és un bon acord», però considera que seria l'únic possible en el context actual que permetria posar rumb a una millora del diàleg.
La qüestió del nomenament de bisbes a Xina és complexa. Des de l'arribada al poder dels comunistes, que van expulsar el nunci apostòlic, únicament s'ha permès el culte catòlic per mitjà de l'Associació Patriòtica Comunista Xina, un departament lleial al govern que a més rebutja l'autoritat de la Santa Seu en el nomenament de bisbes i el govern de l'Església. Els bisbes legítims que romanen fidels al Papa viuen una situació propera a la clandestinitat, assetjats per les autoritats.
En la situació actual, qualsevol bisbe reconegut pel govern xinès ha de ser membre de l'associació, i molts bisbes nomenats pel Vaticà no són reconeguts o aprovats pel govern xinès, de manera que poden estar sotmesos a persecució. La rúbrica d'aquesta resolució no segella el restabliment de les relacions diplomàtiques entre la Santa Seu i el govern xinès, trencades des de 1951, dos anys després de la instauració del règim comunista.
El conveni és fruit d'una reunió a Pequín entre el sotssecretari per a les Relacions de la Santa Seu amb els Estats, monsenyor Antoine Camilleri, i el viceministre d'Afers Exteriors de la República Popular Xina, Wang Chao, que va tenir lloc divendres en el marc de les negociacions entre els dos estats per solucionar la qüestió dels nomenaments a nivell episcopal.
