Angela Merkel portava set mesos esquivant una crisi darrere una altra, però la seva capacitat negociadora, que semblava inesgotable, finalment ha arribat a la seva fi: després de 18 anys al capdavant de la Unió Cristiano Demòcrata (CDU), la cancellera alemanya va anunciar que ha arribat el moment de cedir el testimoni a algú altre. «No he nascut cancellera, això no ho he oblidat. Avui és el dia en el qual s'obre un nou capítol», va assegurar la mandatària en donar a conèixer la seva decisió de renunciar a la reelecció com a cancellera, com a presidenta del partit i al seu escó al Parlament. Encara que la seva intenció és seguir com a cap del Govern a Berlín fins que acabi l'actual legislatura el 2021, el final de la seva era ja té data.
Segons va explicar, la decisió de deixar la prefectura de la CDU però seguir com a cancellera és la seva «contribució perquè la coalició pugui centrar-se en els seus esforços per a la bona governança»». Va deixar clar que «a les eleccions federals del 2021 no em presentaré un altre cop a candidata a canceller, ni com a candidata pel Bundestag i no ocuparé cap altre càrrec públic».
El seu anunci, inesperat, es va produir després de tornar a ser triada com a cap de l'Executiu alemany per quarta vegada consecutiva a mitjan març. En els seus 13 anys al capdavant del Govern alemany s'ha vist obligada a demostrar la seva perseverança en trobar-se amb greus crisis com la financera i la de l'euro, amb importants i polèmics rescats milionaris com el de Grècia, o amb la crisi dels refugiats, després que el 2015 entressin prop de 900.000 sol·licitants d'asil al país.
La seva decisió d'obrir les portes als immigrants encallats a Hongria l'estiu del 2015, que sempre ha defensat com una «decisió humanitària», va marcar un abans i un després en el seu mandat. Els problemes de la gestió migratòria, que van deixar palès el fracàs de la seva famosa frase «ho aconseguirem», van acabar deixant marca a la seva torre d'ivori.
El tema dels refugiats va polaritzar la societat alemanya i va servir de trampolí al partit populista i d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) per accedir al Parlament com a tercera força política en els comicis generals del 24 de setembre del 2017.
Merkel va caminar pel difícil escenari que va deixar el resultat electoral amb compte, però amb pas ferm, conscient del seu objectiu final: ser reelegida cancellera. La premsa alemanya va començar a parlar d'una cancellera en crisi, d'una mandatària en les seves hores més baixes, del final de l'era Merkel per la seva incapacitat per formar govern. Però una vegada més, va tornar a remuntar el vol i va aconseguir no només que els socialdemòcrates novament acceptessin asseure's a negociar, sinó forjar, a l'últim moment, una nova coalició.
Aigües turbulentes
Amb uns socialdemòcrates recelosos en caiguda lliure i una Unió Cristiano Social (CSU) -partit germà de la CDU a Baviera- disposada a imposar una política dura en la qüestió migratòria de la mà del seu líder i ministre d'Interior, Horst Seehofer, el nou Govern camina per aigües turbulentes des del principi i cada vegada més veus auguren un avançament de les eleccions.
Ara, amb el dur cop electoral a les regionals de Baviera fa dues setmanes i a Hesse diumenge, Merkel ha tornat a demostrar el seu pragmatisme en començar a aplanar el camí a un possible successor, que serà l'encarregat de concórrer en uns nous comicis.
«Continuar com fins ara ja no és suficient», va titular el conservador diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung una columna d'opinió sobre la decisió de Merkel de deixar d'ocupar qualsevol càrrec polític.
El rotatiu Sueddeutsche Zeitung veu el canvi com «una oportunitat per a la CDU». Segons la seva opinió, «aquest pas encaixa» amb una persona que sempre ha actuat «de manera sòbria i fins i tot freda» en tot allò relacionat amb carreres polítiques. «Fins ara això sempre s'ha referit a les carreres d'altres, però ara també s'aplica a la seva pròpia. Això és coherent i mereix respecte. Encara que pugui semblar absurd a primera vista, Angela Merkel s'ha mantingut fidel a si mateixa», afirmava el diari. Independentment d'això, la gran pregunta en aquests moments a Alemanya és: arribarà al final del seu mandat el fràgil Govern de coalició? Dependrà molt de qui succeeixi Merkel al capdavant de la CDU, si un aliat o un rival intern seu, i del que facin els socialdemòcrates.
