El president del Govern, Pedro Sánchez, obrirà una ronda amb tots els grups parlamentaris amb l'objectiu d'aconseguir el seu suport per a una reforma limitada de la Constitució que limiti el fur dels membres de l'Executiu, diputats i senadors a l'estricte exercici de les seves funcions en el càrrec, una reforma que vol tenir enllestida d'aquí a un any. Així ho va anunciar la vicepresidenta, Carmen Calvo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que va remetre al Consell General del Poder Judicial l'avantprojecte de llei de la reforma, pas previ a la seva aprovació definitiva pel Govern i remissió a les Corts. L'arribada del text al Parlament encara pot retardar-se un mes més, ja que el CGPJ té un mes de termini per emetre el seu informe.
El PP serà clau perquè la reforma tiri endavant, ja que aquest tipus de modificació de la Constitució -que afecta només dos articles- requereix el suport de tres cinquenes parts del Congrés -210 dels 350 diputats- i el Senat -159 dels 266 representants-, on els populars tenen majoria absoluta.
En aquesta ronda, Sánchez no demanarà a Podem que desisteixi de la seva intenció de demanar un referèndum sobre aquesta reforma. «No li podem dir a cap grup de la Cambra que no ho faci. Ni podem ni ho hem de fer. Quan això es produeixi, veurem si es produeix el format d'encaix que té perquè és un requisit constitucional que cal complir. No serem nosaltres qui posem cap tipus de prevenció perquè volem que aquesta reforma es faci», va explicar la vicepresidenta.
Només amb que un 10% dels diputats ho demani -i Units Podem ja ha avançat aquesta intenció- és obligat sotmetre aquest tipus de reforma de la Constitució a referèndum. La veritat és que des que Podem va anunciar la seva intenció de sol·licitar la consulta, el Govern va assumir amb normalitat aquesta possibilitat. Amb aquesta reforma, el Govern aspira a acostar-se a la «tònica mitjana» del règim d'aforaments a la resta d'Europa i traslladar als ciutadans la seguretat que els càrrecs públics «estan sotmesos amb igualtat davant les lleis», va explicar Calvo.
El Govern no entra en el terreny de les autonomies -els Estatuts van atorgar també el fur als membres dels seus governs i parlaments- però la vicepresidenta va destacar que és «evident que una vegada que es marca el llistó» ha de produir-se una «harmonització constitucional», de manera que els Estatuts s'hauran d'adequar a la nova redacció de la Carta Magna.
Per part seva, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va considerar «una estafa als espanyols» que en el Govern pretengui «blindar que els corruptes i imputats per corrupció i segueixin sent aforats», mentre suprimeix els aforaments només «per a un un o dos per cent de casos que afecten la vida privada dels diputats». «Volem suprimir tots els aforaments polítics, especialment en els casos de corrupció», va defensar Rivera, que va recordar que Ciutadans va aconseguir que «per primera vegada en democràcia» s'aprovés una moció al Congrés per suprimir els aforaments polítics. «Tots els polítics han d'anar al jutge de primera instància com els ciutadans, sense privilegis, especialment si és un cas de corrupció», va destacar.
Paral·lelament, el PP va assegurar que si Pedro Sánchez el que vol és «regenerar Espanya» que comenci per cessar alguns dels seus ministres, com el titular d'Exteriors , Josep Borrell, després de la sanció de 30.000 euros per usar informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa.
«Pedro Sánchez proposa eliminar els aforaments. Si vol regenerar Espanya, que comenci per cessar Borrell, multat per utilitzar informació privilegiada; Calviño i Duque per les seves societats instrumentals per pagar menys impostos; i Dolores Delgado, ministra de Justícia, per mentir», va assenyalar el secretari general del PP, Teodoro García Egea.
