Un camioner espanyol d'uns 60 anys ha estat detingut després de disparar amb bales de fogueig durant un enfrontament amb un grup d'«armilles grogues» que bloquejava dissate a la nit una carretera a prop de Béziers, entre Perpinyà i Montpeller. Un dels manifestants va resultar ferit lleu a la mà durant l'incident, en el qual va intervenir la policia disparant les rodes del camió per aturar-lo.
Davant la impossibilitat d'avançar, el camioner va treure l'escopeta, va baixar del camió i va realitzar diversos trets. Els «armilles grogues» van respondre llançant objectes i van trencar així el parabrisa del camió, fet que el conductor va respondre llançant-los llaunes de cervesa i tornant al seu vehicle per arrencar i obrir-se pas. Un manifestant va resultar ferit i la policia va intervenir perseguint el camioner, que va ignorar les ordres d'aturar-se. Finalment, van disparar un dels pneumàtics del camió, que va obligar el conductor a aturar el vehicle.
Per altra banda, el president de França, Emmanuel Macron, realitzarà aquesta setmana «importants anuncis» en resposta a la crítica situació social que es viu a França des de fa un mes amb l'esclat de les protestes del col·lectiu dels Armilles Grogues, mentre des de l'Elisi es reconeix «falta de comunicació» amb els manifestants i es promet buscar solucions concretes. A poc a poc, diversos responsables del Govern francès han avançat la seva intenció d'escoltar aquest col·lectiu, que va començar denunciant la pujada dels impostos als carburants ordenada per l'Elisi com a part del seu pla energètic, i ha acabat estenent-se a un malestar generalitzat per les seves condicions de vida.
«On hi ha odi, hi ha també una demanda d'afecte. El veritable problema comença quan la gent és indiferent», va explicar Macron al seu equip dijous, segons Le Journal du Dimanche, en un tensa reunió en què una de les persones més properes al mandatari, el senador François Patriat, líder a la cambra de la República en Marxa, li va expressar la seva por que la situació degenerés en un cop d'estat.
L'Elisi va recordar que les consultes per atendre les múltiples demandes del col·lectiu -des de l'eliminació de l'impost addicional als carburants fins a la millora generalitzada de les condicions de vida- haurien de començar dissabte si no s'avancen per circumstàncies d'emergència social. A la trobada, que reunirà Govern, sindicats, autoritats locals i representants del moviment, el Govern es compromet a identificar mesures d'acompanyament justes i eficaces.
Balanç de danys
Mentrestant, les autoritats de París segueixen fent balanç de danys després d'un dia que va acabar amb 135 ferits i 1.700 detinguts. «Ha estat molt més nociva que la de l'1 de desembre», va reconèixer el primer tinent d'alcalde de París, Emmanuel Grégoire. «En haver-hi menys barricades, ha existit molta més dispersió, molts més llocs afectats per la violència», va assenyalar. L'alcaldessa Anne Hidalgo va lamentar les «escenes de caos» a la capital i «danys incommensurables» per a l'economia i la imatge de la ciutat.
«Les solucions han de tenir en compte la realitat de cada individu», va assenyalar el portaveu del Govern, Benjamin Griveaux. «Han de ser gairebé a mida. La ira, de vegades, es manifesta de forma molt diferent depenent del territori», va afegir, abans d'entonar un mea culpa. «És clar que hem subestimat la necessitat de parlar amb els nostres conciutadans», va admetre, «alhora d'associar-nos per construir solucions».
Paral·lelament, un nou balanç proporcionat pel Ministeri d'Interior francès va elevar a 1.723 els detinguts per les protestes dels Armilles Grogues, dels quals 1.220 romanien a l'hora de tancar aquesta edició a dependències policials.
Les protestes es van concentrar a París, on milers de manifestants van marxar per quart dissabte consecutiu pels Camps Elisis. Després d'unes primeres hores relativament tranquil·les, els enfrontaments van començar al voltant del migdia fins degenerar en múltiples batalles campals que es van prolongar fins a altes hores de la matinada i van deixar almenys 135 ferits.
Macron, de qui els manifestants en demanen la dimissió, va aparèixer breument a les xarxes socials per elogiar el comportament demostrat per les forces de l'ordre. «A totes les forces de l'ordre mobilitzades, gràcies pel coratge i la professionalitat excepcional que han mostrat», va escriure a Twitter.
En una enquesta publicada per Le Journal du Dimanche, els francesos s'han mostrat aclaparadorament en contra de les mesures de Macron per transformar la política energètica de França. Entre les reformes iniciades pel Govern, el 85% dels enquestats francesos van considerar negativament l'augment dels impostos sobre els combustibles. Els francesos també van rebutjar categòricament l'eliminació de l'anomenat «impost sobre la riquesa» o ESF (75%) i el límit de velocitat a 80 quilòmetres per hora a les carreteres secundàries (72%).
Una altra mostra de l'institut demoscòpic Ipsos encarregada pel partit del president francès, estableix que si els Armilles Grogues es presentessin a les eleccions europees obtindrien un 12 per cent dels vots i es convertirien en la segona força amb més suport. Aquest moviment es quedaria per sota de la República en Marxa (LREM) que, associada amb els centristes del MoDem, aconseguiria un 21% dels vots. En tot cas, superaria la formació ultradretana Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen (14%), els ecologistes (13%), el partit conservador Els Republicans (11%) i el partit d'esquerres França insubmisa (LFI, 9%).
