El canvi d'hora estacional seguirà en estudi fins a l'any 2021 en no haver arribat a un acord la comissió encarregada d'analitzar els beneficis o perjudicis sobre la seva modificació, va explicar la ministra d'Educació i portaveu del Govern, Isabel Celaá. La ministra va assenyalar que després d'uns mesos d'investigació, la comissió encarregada d'estudiar el canvi d'hora no ha arribat a un acord per totes les repercussions socials, culturals i econòmiques que tindria la modificació horària.
Espanya porta utilitzant el mateix fus horari «des de fa 80 anys i coincideix amb Alemanya», decisió que es va adoptar «durant el franquisme», va explicar Celaá. El canvi d'hora estacional, però, es porta practicant des de fa 45 anys, amb el retard del rellotge a la tardor i l'avançament a la primavera, segons la ministra. No obstant això, la Comissió encarregada de l'estudi de la fixació d'un horari definitiu no ha arribat a «cap conclusió definitiva a causa de les repercussions en tots els sentits que té la mesura».
Segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), sis de cada deu espanyols volen acabar amb els canvis horaris i prefereixen que a Espanya regeixi l'horari d'estiu. Tot i que, segons la ministra Celaá, alguns experts han assenyalat la conveniència de mantenir el d'hivern.
El passat 4 de març, la Comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va aprovar com a data límit l'any 2021 perquè els Estats membres puguin abolir definitivament el sistema de canvi horari. Segons l'esborrany de l'informe, la proposta de la Comissió va obtenir 23 vots a favor i 11 en contra. Celaá confia que després de les properes eleccions europees, el proper 26 de maig, la nova presidència «decideixi si vol estudiar o no» la situació.
Tradicionalment, l'últim diumenge de març és quan es realitza el canvi d'hora per adaptar-se a l'horari d'estiu. El canvi es produeix de nou l'últim diumenge d'octubre, en aquest cas per adaptar-se a l'horari d'hivern.
