Votants de l'1-O han destacat al tribunal del 'Procés' que el punt d'inflexió d'aquella jornada va ser la sobtada aparició de les urnes que cap ha sabut explicar d'on van sortir, més enllà que "una persona disfressada", "nois" o "senyors" es baixessin dels cotxes i les lliuressin als veïns.

Un assumpte, el de les urnes, que porta repetint-tota aquesta setmana, en què els votants també han destacat que aquell dia va ser una jornada espontània on en realitat res estava organitzat.

Per això, ells van prendre la iniciativa, alguns es van designar a si mateixos voluntaris, altres van aportar ordinadors i tauletes per facilitar la identificació de votants i fins i tot hi va haver qui es van dur tot el material electoral a casa d'un veí per fer el recompte. Però el que passa amb les urnes és diferent.

Ni aquest dijous ni en els dies anteriors, cap votant ha pogut explicar l'origen de les urnes, una qüestió que han tractat de passar per sobre al·ludint a "un noi", "uns senyors" o aquella "persona disfressada" que va irrompre a primera hora del matí per descarregar un material que no era visible per a la gent, però que ningú posava en dubte que es tractava de les urnes.

Gairebé cap va veure 'in situ' l'arribada del material electoral tot i que molts van passar la nit tancats a les escoles, el que resulta incomprensible a ulls de les acusacions, que no entenen com les urnes simplement apareixen.

I aquells que sí es van adonar que alguna cosa passava a primera hora, s'han limitat a acotar aquesta qüestió amb al·lusions a una sèrie de persones mai identificades que arribaven en cotxes entre el goig i l'alegria de les desenes de votants, que esperaven poder votar amb les primeres llums del dia.

Les respostes a aquestes qüestions són sempre ambigües: "Crec que un noi les deixo allà", "sé que van arribar, res més" o "va arribar un cotxe amb urnes, però no sé qui el va recollir".

Tampoc els votants han precisat on estaven els mossos o si des de la seva posició podien veure quan es produïen aquestes sobtades aparicions, malgrat que els testimonis han assegurat que els agents catalans estaven sempre al voltant de les 06.00 hores a les escoles, si bé un ha dit que "els mossos no van ser conscients en cap moment de quan van arribar les urnes i el material".

A l'espontaneïtat en l'aparició de les urnes es va sumar la dels veïns que van decidir autoorganitzar-se i donar la cobertura logística al referèndum repartint tasques per realitzar la votació, una planificació que va arrencar ja des del dia anterior a les escoles.

Segons els testimonis, la col·laboració entre els veïns era "total" fins al punt que van decidir facilitar material necessari per a la votació com allargadors o pastilles i fins i tot un d'ells va anar a la xurreria del barri quan els altres tenien gana: "Vaig comprar una bossa de xurros i el compartim entre tots ".

Hi va haver qui van acudir a casa d'un veí per bolcar en el seu ordinador personal els resultats i les dades dels votants que figuraven a mà en una hora i fins i tot un altre, com un policia nacional jubilat, ha explicat que es va designar ell mateix voluntari per formar una de les taules que, segons gran part dels testimonis, generalment ja estaven disposades quan ells arribaven, encara que no han sabut explicar com ni quan.