La prematura mort d' Alfredo Pérez Rubalcaba ha colpit molt més enllà dels límits i les costures el socialisme espanyol. Estem davant d'una figura política de primer ordre i d'una persona d'unes capacitats i ingeni poc comuns. El seu temps polític no el va acompanyar per haver pogut ser el president del Govern amb major talent i audàcia de la democràcia constitucional. De ben segur hauria estat la persona idònia per afrontar moments polítics d'enorme complexitat davant la doble crisi econòmica i territorial. Li va tocar enfrontar-se al major moment de fortalesa de la dreta a Espanya, i de ben segur la història hauria canviat a millor si hagués pogut derrotar Mariano Rajoy a les eleccions generals de 2011.
La seva retirada de la política, després dels mals resultats de les eleccions europees de 2014, va impedir seguir comptant amb un lideratge ferm i que tal vegada hauria pogut superar en una segona volta una dreta declinant en uns anys posteriors marcats per una mala gestió de govern i esquitxada permanentment per la corrupció.
No obstant això, la fulla de serveis d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a servidor públic és excel·lent. En una primera etapa com a brillant portaveu i ministre d'Educació en els governs de Felipe González, i així també en uns segona etapa en els govern de Zapatero, on va tenir un paper essencial com a vicepresident i ministre d'Interior. La derrota d'ETA i la pacificació a Euskadi no haurien estat possibles sense la seva decisiva intervenció.
Al Congrés de Diputats difícilment hem pogut veure millor orador i portaveu amb un coneixement exhaustiu sobre tots els temes i amb criteri sobre tots ells. Un home de qualitat humana i coneixement totalment excepcional.
Potser algú pensa que actualment estava retirat de la política. Res més lluny de la realitat. Alfredo era un polític, dels que jo dic que creuen el Rubicó, dels que converteixen la política en un fil indestriable a la seva vida. L'Alfredo havia sabut tornar a les seves classes a la facultat de Químiques, però ràpidament quan les acabava i deixava els seus alumnes era al seu despatx permanentment actiu donant consell i influint en tants i tants companys socialistes en els seves tasques de govern i oposició.
Després de dedicar alguns dels meus millors anys a l'activitat política, en tinc una visió altament positiva. La gran majoria de les persones amb les quals he coincidit i que s'hi dediquen ho fan amb vocació i amb voluntat de servei. Així ho feia l'Alfredo, amb intensitat i passió, però a més, els que vam tenir la sort de treballar amb ell i comptar amb la seva amistat podem dir que estem davant una de les persones amb major talent, capacitat i mèrit dels que hem conegut en política.
L'Alfredo, en una dels seves frases carregades d'ironia, va dir un dia amb relació als homenatges de la postpolítica que «a Espanya s'enterra molt bé». Segurament tenia raó, però segur que la seva trajectòria i pensament polític segueix molt viu i a més tinc la sensació que dins i fora del partit ningú li pot negar un paper destacat a la història recent de la nostra democràcia. En el socialisme espanyol i català hi deixa una enorme herència i influència.
