Les conflictives relacions dels Estats Units al golf Pèrsic tornen a viure una escalada de tensió, concretament, amb el focus iranià. L'atac a diversos petroliers àrabs prop de l'estret d'Ormuz (una artèria marítima per la qual circula bona part del cru que es mou a tot el món), ha posat en guàrdia tots els actors.

La Unió dels Emirats Àrabs (EAU) va denunciar actes de sabotatge soferts per quatre bucs comercials prop de l'emirat de Fuyairá, un dels principals ports prop de l'estret d'Ormuz. També el Govern saudita va informar que dos bucs del país van ser sabotejats en aigües emiratíes.

L'Iran va cridar a investigar els successos, i va insinuar l'acció externa. El portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià Abbas Musavi va condemnar els sabotatges i va advertir en contra dels «complots» contra la seguretat regional. Així, va dir que l'incident és «alarmant i lamentable» i va demanar que «s'aclareixi la dimensió exacta» del succeït.

El ministre d'Exteriors de l'Iran, Mohamad Yavad Zarif, va advertir del risc de l'existència de «persones extremistes» en el si del Govern dels Estats Units. En aquest sentit, va fer esment als «sospitosos actes de sabotatge que estan tenint lloc a la regió amb el propòsit d'atiar les tensions».

Aquests incidents coincideixen amb el primer aniversari de l'abandó del pacte nuclear per part de Washington, una decisió adoptada pel president del país, Donald Trump, per considerar que l'Iran no estava complint els seus compromisos i que ha de detenir el desenvolupament del seu programa de míssils i abandonar la seva influència en conflictes de la regió d'Orient Pròxim.

Des de la sortida de l'acord, el Govern estatunidenc ha reactivat les sancions contra la República Islàmica i ha ordenat a països de tot el món que deixin de comprar petroli iranià o afrontaran sancions per aquestes compres. Els inspectors de l'ONU han afirmat que Iran ha continuat complint amb l'acord nuclear des de la retirada unilateral del pacte per part dels Estats Units.

Els països europeus signants del pacte, que es van oposar a la sortida dels Estats Units, han estat intentant mantenir a flotació l'acord i han tractat d'impulsar mesures per a rebaixar l'impacte econòmic de les sancions estatunidenques contra la República Islàmica.

El president d'Iran, Hassan Rouhani, va anunciar la setmana passada que Teheran reprendrà les activitats d'enriquiment d'urani d'alt nivell si la resta de països signants de l'acord no compleixen en el termini de 60 dies la seva promesa de protegir els sectors petrolier i bancari de l'Iran enfront de les sancions estatunidenques.

En els últims dies, el Govern de Trump ha reforçat la seva presència militar al golf Pèrsic argumentant que, segons apunten alguns informes d'intel·ligència, l'Iran representa una «amenaça creixent». Dilluns passat, la cartera de Defensa estatunidenca va informar que existien indicis que l'Iran es preparava per «dur a terme operacions ofensives contra forces i interessos estatunidencs a la regió».

Davant aquesta situació, el Pentàgon va ordenar el desplegament del portaavions USS Abraham Lincoln i de la seva flotilla de combat en aigües del golf Pèrsic i ha enviat bombarders B-52 a la base d'Al Udeid, a Catar.

Segons informacions del diari The New York Times, la Casa Blanca i el Pentàgon avaluen la possibilitat d'enviar 120.000 efectius a la zona del golf Pèrsic per fer front a l'Iran. D'acord amb el diari novaiorquès, va ser el mateix secretari de Defensa en funcions, Patrick Shanahan, qui va presentar el pla en una reunió celebrada la setmana passada, a la qual van assistir els principals assessors de seguretat nacional del president. Donald Trump va negar ahir aquesta possibilitat.