La Comissió Europea va demanar tancar l'expedient obert a Espanya el 2009 per dèficit excessiu, després d'haver reduït el desviament de les administracions públiques l'any passat fins al 2,5% del PIB des de l'11% registrat fa deu anys, però també va recomanar al Govern de Pedro Sánchez aprovar ajustos estructurals per valor de 7.800 milions el 2020. Tot i que la decisió encara ha de ser confirmada pels ministres d'Economia i Finances, Espanya posa fi a una dècada sota el braç «corrector» de l'executiu comunitari, que ha marcat la política pressupostària de tres governs diferents: primer el de José Luis Rodríguez Zapatero, després el de Mariano Rajoy i finalment el de Pedro Sánchez.

Brussel·les va obrir aquest expedient a Espanya el 18 de febrer de 2009 -després d'haver registrat un desfasament pressupostari l'any anterior del 4,4%- i proposa ara tancar-lo després d'haver concedit a Espanya quatre pròrrogues. El primer termini exigia a Espanya reduir el seu dèficit públic per sota del 3% com a molt tard el 2012, però el Govern de Zapatero va sol·licitar un any més de pròrroga pocs mesos després de l'obertura del procediment. Ja amb Rajoy a la Moncloa, la UE va concedir una altra pròrroga fins al 2014, després una nova de dos anys, fins ael 2016, i finalment una última fins el 2018.

Tant el vicepresident de l'executiu comunitari per a l'Euro i el Diàleg Social, Valdis Dombrovskis, i el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, van felicitar Espanya per sortir del procediment, però tots dos van recordar la necessitat que el país segueixi perseguint unes finances públiques «sòlides» en els propers anys.

«La lògica del Pacte és que Espanya i altres països han de seguir polítiques pressupostàries sòlides, precisament per evitar problemes en el futur», va destacar el letó. «Marca la fi d'un camí llarg i difícil no solament per a Espanya, sinó per a tota la UE i l'eurozona», va expressar Moscovici, que va recordar que amb el tancament de l'expedient a Espanya suposa que ja no hi haurà cap país amb un procediment obert per dèficit excessiu.

En tot cas, la Comissió Europea va activar el procediment per sancionar Itàlia per no haver adoptat mesures suficients per reduir el seu deute públic, que supera el 130% del PIB i seguirà creixent en els propers anys, en un pas que obre la porta a una multa equivalent al 0,2% del seu PIB, uns 3.500 milions d'euros. Encara que Brussel·les també ha aprovat informes similars sobre Bèlgica, França i Xipre, l'Executiu comunitari va posar l'accent en el cas italià i va assenyalar que està «justificat» obrir un expedient a Roma pel seu excessiu deute públic.