19 de agost de 2019
19.08.2019
Diari de Girona

Dieta mediterrània per salvar el món

El decisiu informe sobre la relació entre escalfament global i usos del sòl presentat recentment pel Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic envia un missatge molt clar a la població mundial: hem d'optar per dietes que siguin més sostenibles per contribuir a la salvació del nostre planeta · Modificar les dietes per passar a unes de més saludables o malgastar menys menjar poden ajudar a salvar el món de catàstrofes naturals

19.08.2019 | 00:43
Dieta mediterrània per salvar el món

Que la dieta mediterrània és més saludable per a l'ésser humà és quelcom sabut perquè s'ha repetit fins a l'avorriment. Però a més, també resulta ser la més convenient per a la salut del planeta, segons un informe que va ser fet públic recentment pel Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic de Nacions Unides. Aquest grup reclama que hi hagi un canvi global en la dieta, dirigit cap al consum de més aliments a base de verdures i menys carn per lluitar contra el canvi climàtic. Els experts de l'ONU defensen en un informe presentat recentment que aquest canvi del sistema alimentari reduiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle que produeix el bestiar i milloraria l'ús de la terra i l'aigua.

L'agricultura, la silvicultura i altres usos humans de la terra representen actualment el 23% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle produïts per l'home. El subministrament per càpita d'olis vegetals i carn s'ha més que duplicat, segons dades des de 1961, però actualment, entre el 25 i el 30% del total d'aliments produïts es perd o malgasta.

El 2050, la població mundial haurà crescut més d'un 30% i s'arribarà als 9.100 milions de persones. Per tant, haurà de produir un 70% més d'aliments, segons un informe de la FAO. A més, el creixement de la renda a molts països en desenvolupament incrementarà fortament la demanda de cereals i carn, el que exigeix un canvi en el model d'alimentació.

Com a resposta a aquesta necessitat global, sorgeix el concepte d'alimentació sostenible i saludable (ASS). «L'objectiu de les dietes sostenibles és fer front a les creixents preocupacions ambientals i de salut relacionades amb la producció i el consum d'aliments», afirma Anna Bach, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquestes dietes han de promoure la producció i el consum responsable.

Bach apunta dos factors bàsics que hem de tenir en compte com a consumidors per apropar-nos a una alimentació sostenible i saludable: prioritzar els productes d'origen vegetal sobre els d'origen animal; l'aigua sense envasar és la millor opció per hidratar-se. La dieta ideal està basada en aliments frescos, locals i de temporada, reduint els ultraprocessats. Les dietes sostenibles haurien de ser nutricionalment adequades i segures, i econòmicament justes i assequibles.

«Una dieta mediterrània basada en aliments d'origen vegetal (com fruites, verdures, llegums, llavors, nous o gra) i amb menys aliments d'origen animal (especialment carn vermella i processada) té un menor impacte ambiental que altres patrons d'alimentació», afirma Anna Bach. Una investigació seva compara l'impacte ambiental d'aquest model de dieta amb l'actual ingesta mitjana d'aliments a Espanya i als Estats Units. Les conclusions mostren que, a Espanya, l'adopció d'aquest model alimentari implicaria una reducció del 72% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, una disminució del 58% del sòl d'ús agrícola, una reducció del 52% del consum d'energia i un estalvi del 33% de l'aigua que es consumeix. En canvi, si la dieta actual a Espanya s'assemblés més a la nord-americana, aquests indicadors creixerien entre el 12% i el 72%.

Una altra investigació que compara la dieta mediterrània, la vegetariana i una dieta occidental basada en aliments processats i d'origen animal, mostra que la dieta mediterrània és la més saludable però també la menys econòmica. Aquest és un dels factors que, segons explica Anna Bach, allunya la població d'aquesta dieta, igual que canvis sociològics com la incorporació de les dones al món laboral, la tendència a menjar fora de casa, la manca de temps o la publicitat.

No obstant això, els beneficis d'adoptar-la, per a la salut i el medi ambient, són inqüestionables: «La dieta mediterrània és una de les dietes més saludables del món i està provat que està vinculada a una major esperança de vida i que presenta un risc més baix de patir malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis, càncer, Alzheimer o depressió», afirma Bach.

Però a més, un estudi liderat per científics del Centre d'Estudis i Investigació per a la Gestió de Riscos Agraris i Mediambientals (Ceigram), ha analitzat els patrons de consum actuals i el possible allunyament que s'està produint respecte a la dieta mediterrània recomanada. «La dieta mediterrània és menys calòrica (menys proteïnes i greixos) i més rica en fibra, carbohidrats i micronutrients (vitamines i minerals)», explica a l'agència Sinc Alejandro Blas, que és l'autor principal del treball. «Això s'assembla a patrons dels anys 70 i confirma, per tant, la desviació que s'està produint de les dietes des dels 80».

Per tal de connectar l'ús de l'aigua, l'agricultura, el medi ambient, la seguretat alimentària, la nutrició i la salut, els autors van avaluar els impactes hídrics (petjada hídrica) i nutricionals que la possible deriva comporta. La dieta mediterrània és sense dubte més eficient: s'obté més energia, fibra, i macro i micronutrients per litre d'aigua utilitzada. «A causa de les altes empremtes hídriques dels productes d'origen animal, un canvi cap a una dieta mediterrània reduiria en 753 litres per persona i dia l'ús consumptiu d'aigua -en què aquesta es gasta i no pot tornar a utilitzar-se-, dels quals 34 són aigua de reg», assegura Alejandro Blas.

A més, la dieta mediterrània té una major eficiència nutricional-hídrica que el consum actual: s'obtenen més energia, fibra, i macro i micronutrients per litre d'aigua utilitzada. Dit d'una altra manera, es necessita menys aigua per obtenir el mateix nivell de nutrients si es manté la dieta vigent. «Un canvi cap a una dieta mediterrània produïda localment -en la qual fruites, peix, i verdures representen una major proporció de la ingesta d'aliments- produiria significatius estalvis d'aigua i beneficis nutricionals», segons explica l'investigador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit