Eren uns quants: tots els catalans -JxCat, PDeCAT, ERC, Demòcrates i la CUP-, més el Bloc Nacionalista Gallec, EH Bildu, Esquerra Valenciana, República Valenciana, Més per Mallorca i Més per Menorca, però no tots. No hi era el Partit Nacionalista Basc d'Íñigo Urkullu que s'assembla com un ou a una castanya al que fa uns anys liderava el lehendakari Juan José Ibarretxe, que va desaparèixer de l'escena política en fracassar, per allà al 2005, el pla que havia dissenyat per blindar la sobirania d'Euskadi, ni Compromís, d'Ariadna Oltra. El PNB nova acudir ahir a Barcelona a la signatura d'un manifest polític que reivindica «el dret d'autodeterminació» i la llibertat dels líders del procés condemnats. El partit d'Urkullu, el dirigent que fa cosa de dos anys va mediar entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont per aconseguir una resolució no traumàtica al problema català, ha declinat signar el document perquè planteja «una visió negativa de la realitat actual de l'Estat espanyol» i perquè està mancat d'«esperit constructiu i/o propositiu». Dotze partits, entre els quals s'hi compta el d'Arnaldo Otegi, donen suport al text, que subratlla el «caràcter democràtic i pacífic» de les seves accions i reivindicacions i que constata la «impossibilitat d'una democratització plena de l'Estat» per la intervenció d'alguns «agents polítics, judicials, econòmics i mediàtics» -no se salva ni l'apuntador. La finta del PNB a la rúbrica escenificada a la Llotja de Barcelona -que fa de seu institucional de la Cambra de Comerç, ara presidida per Joan Canadell, afí a les tesis independentistes fins a tal punt que, dijous, rebia una carta de la secretària d'Estat d'Indústria, Comerç i Turisme, Xiana Méndez, en què li reclamava «lleialtat institucional» després que Canadell responsabilitzés dels disturbis de Barcelona el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez-, no és menor. És la confirmació que el partit central del nacionalisme basc es desmarca de les tesis que defensa la Generalitat de Catalunya, liderada per Quim Torra, que, a la tarda, rebia al Palau als sotassignats del manifest.

Els d'Urkullu no veuen clar que «la declaració avui subscrita [ahir per al lector] incideix gairebé de manera exclusiva en la denúncia» i precisen que el partit «germà» a Catalunya, el PDeCAT -no pas JxCat, el matís no és menor-, coneix de primera mà i comprèn «les seves motivacions». En aquesta línia, els nacionalistes bascos refermen la «solidaritat» i el «suport» a a «la causa del poble de Catalunya, les formacions sobiranistes i els dirigents que avui compleixen injustes penes de presó o es troben a milers de quilòmetres de la seva nació».

Això no obstant, consideren que les qüestions que planteja el manifest de la Llotja serà millor treballar-les i debatre-les «en un context més reposat i amb el marge de temps que demanden els grans acords» que es puguin plasmar en «documents i iniciatives que poguessin desembocar en una actualització o reedició de la Declaració de Barcelona del 1998». Aleshores, Convergència i Unió, el Bloc Nacionalista Gallec i el PNB van acordar, per escrit, la defensa dels «drets nacionals» dels territoris que políticament representen. La d'ahir, sosté el PNB, no és cap «segona versió».