Des de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), coneixedor que la justícia europea li reconeix la immunitat en tant que eurodiputat electe, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, matisava, ahir, la posició adoptada per la direcció del partit de congelar la negociació per facilitar la investidura de Pedro Sánchez fins a conèixer el parer de l'Executiu, i molt particularment de l'Advocacia de l'Estat, sobre la disruptiva sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) -la ministra portaveu, Isabel Celaá, veloç, explicava en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que els advocats de l'Administració espanyola ja estan estudiant el dictamen.

«Majories clares i repetides»

«No s'ha d'aturar la negociació en cap cas, independendentment que jo sigui o no a la presó», afirmava, rotund, Junqueras, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Això sí, interpreta la decisió de la justícia europea com una «segona oportunitat» per a l'independentisme: «Ens hem guanyat el dret a tornar-ho intentar» quan es donin «majories clares i repetides en el temps». Res de congelar els contactes amb els socialistes, doncs; res, tampoc, de renunciar a la separació de Catalunya d'Espanya, un projecte polític que hauria de rebre el suport de més del 50% dels vots expressats en diverses eleccions.

«Prudència i serenitat»

En aquest context, Junqueras explicava que va rebre la sentència del TJUE amb «prudència i serenitat», conscient que el Tribunal Suprem pot acabar decidint que no l'aplica, malgrat que és «explícita i clara». I deixava un encàrrec per al secretari d'Organització socialista, José Luis Ábalos, que fa uns dies donava per fet, en públic, que ERC havia renunciat a la via unilateral per arribar a la secessió: «Qui hauria d'abandonar la unilateralitat de la judicialització i de la repressió hauria de ser l'Estat», etzibava.

La posició del Govern en funcions de Pedro Sánchez es donava a conèixer ben aviat: assumida la sentència europea com una sensació de triomf per a l'independentisme, La Moncloa demanava a la cúpula republicana que no le interpreti com «un obstacle» sinó més aviat com «una oportunitat» per tornar a la «via política» i amortitzar l'«herència» del PP, partit al qual el PSOE fa responsable de la judicialització del conflicte català.

Cap d'Any: per què no?

Així les coses, Celaá afirmava que «el Govern no ha renunciat en cap cas a poder aconseguir la investidura a final d'any». I insistia, per si quedaven dubtes: l'Executiu socialista «no renuncia, treballa». La portaveu emplaçava a deixar per als tribunals la resolució de conflictes jurídics i insisita a concedir a la política la potestat de resoldre les desavinences, valgui la redundància, polítiques.