09 de gener de 2020
09.01.2020

«El dolor vindrà després», president Pedro Sánchez

09.01.2020 | 00:09
«El dolor vindrà després», president Pedro Sánchez

A Madrid els equilibristes de la política van buscadíssims. Acaba d'arrencar una legislatura, la XIV, amb un Congrés dels Diputats format per dos blocs, el d'esquerra i el de dreta, molt atomitzats. Hi ha deu grups, un dels quals, el Plural, integra sis partits diferents que van votar en sentit ben divers la investidura de Pedro Sánchez, el president, l'encarregat de coordinar l'equip de malabaristes que ha de fer avançar el Govern a dos de PSOE i Unides Podem pel camp de mines que li té preparada la dreta de PP i Cs i la més dreta encara de Vox. Al Grup Plural conviuen JxCat («no» a Sánchez), Més País («sí»), BNG («sí»), el Partit Reformista Càntabre de Miguel Ángel Revilla (finalment va dir «no» al socialista), Terol Existeix («sí») i CC-Nueva Canarias (format per dos diputats, una va dir «no» i un va abstenir-se). El calidoscopi que configura aquest grup minoritari –que suma 16 escons– és la radiografia a escala del nou mapa polític espanyol sorgit de la repetició electoral del 10-N, la pitjor decisió de Sánchez des que és Sánchez però que, paradoxalment, va derivar en una entesa a correcuita entre socialistes i podemites: un guirigall, xauxa, can seixanta, una casa de tants caps tants barrets.


Primeres contraccions

Promesa del càrrec al palau de la Zarzuela en presència d'un hieràtic rei Felip VI i auguri demolidor del monarca al nou president: «Ha estat ràpid i sense dolor; el dolor vindrà després». Ahir, encara fresca la trifulca parlamentària de dimarts passat, les primeres contraccions del part polític més complicat ja constrenyien: des de Barcelona arribava la més forta, provocada per dues peticions del vicepresident econòmic de la Generalitat, Pere Aragonès, que reclamava, primer, discutir amb el Govern espanyol sobre la retirada de «totes les causes judicials» per acabar amb la tan mastegada «repressió» i, segon, 10.257 milions d'euros per a Catalunya del Fons de Liquiditat Autonòmica –el FLA de l'exministre del PP Cristóbal Montoro– per al 2020, 2.000 milions més que el 2019. Des de Sevilla, el president de la Junta, el popular Juan Manuel Moreno –que depèn dels vots de Vox i Cs– amenaçava que el 28 de febrer, Dia d'Andalusia, hi haurà mobilitzacions al carrer si el nou Govern «trepitja» els interessos d'aquella comunitat, que ja reclama 4.000 milions d'euros més de finançament que, sumats amb els de Catalunya, ja fan 6.000 milions extra. I avís a navegants de Moreno: aquesta legistura hi haurà comunitats que «seran consentides» i d'altres que seran «perjudicades». Ja ho deia el Rei: el matís, en forma de «dolor», vindrà «després», com a la cançó que als anys 80 –quan el president Sánchez encara jugava a bàsquet amb l'Estudiantes– va popularitzar el trio Mecano, Mujer contra mujer. Més contraccions, provocades pel malestar que ha generat entre la comunitat acadèmica nacional la decisió de crear un Ministeri d'Universitats liderat pel sociòleg Manuel Castells –nom proposat per Ada Colau– i un altre de Ciència (en la legislatura passada les dues carteres depenien de l'astronauta Pedro Duque). Aquesta decisió derivada de la formació del primer Govern de coalició des de la Transició a Espanya complicarà una mica l'existència de les universitats, que hauran de tractar amb tres ministeris: el propi, el de Ciència –que sobre el paper haurà de gestionar els programes i polítiques de recerca– i el d'Educació (el gruix de competències estan tranferides).


Pressupostos: hi ha pressa

L'objectiu primordial de Pedro Sánchez passa per aprovar amb celeritat els nous pressupostos generals per garantir-se certa tranquil·litat almenys els dos primers anys del mandat. Ahir, la vicepresidenta –encara en funcions– Carmen Calvo, a qui li podria caure l'encàrrec de gestionar la ingestionable relació amb Catalunya, apressava ERC: «Arribar a un acord perquè ells [els republicans] s'abstinguessin implicava poder governar, i governar implica arribar a acords sobre els pressupostos». Rèplica de Pere Aragonès: «No forma part de l'acord aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat» i –atenció– «cap pressupost serà bo mentre es mantingui el dèficit fiscal de Catalunya». Nova contracció.


Bassa, la governabilitat i el rave

En aquest context, les paraules contundents que la diputada d'ERC per Girona Montserrat Bassa va pronunciar des de la tribuna d'oradors del Congrés durant el debat de la segona votació d'investidura –«la governabilitat d'Espanya m'importa un rave», deia, ras i curt– encara ressonen i Calvo, l'apagafocs de La Moncloa, n'havia de sortir al pas en una entrevista matinal a La 1 de Televisió Espanyola: «És el mateix rave que li importa al PP, a Ciutadans i a Vox», deia, i pasapalabra.


La magnitud de la tragèdia

Conscients de la magnitud de l'eventual tragèdia, PSOE i Unides Podem signaven (un altre) acord al Parlament que preveu la creació d'una comissió que garanteixi l'estabilitat del Govern. Això vol dir que els dos grups es coordinaran per compartir agenda i donar suport a l'Executiu, ja que el gran objectiu d'aquesta iniciativa consisteix a «no erosionar la confiança» dels espanyols en el Govern. La funció tot just comença.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit