El president rus, Vladímir Putin, va provocar la dimissió en ple del Govern en anunciar una reforma política que atorgarà més poders al Parlament i que facilitarà un nou escenari amb el mandatari -que ha d'abandonar el Kremlin el 2024- dirigint el país com a primer ministre, ja que el president que hi hagi llavors no podria rebutjar cap candidatura. «A dia d'avui, a la nostra societat hi ha una clara demanda de canvi», va afirmar Putin durant el seu discurs anual sobre l'estat de la nació.
Minuts després, el primer ministre, Dmitri Medvédev, el fidel número dos de Putin des de fa vint anys, anunciava la dimissió de Govern en ple, i el president presentava tot seguit un desconegut tecnòcrata, Mikhaïl Mishustin, com el seu substitut. Després de 20 anys al Kremlin marcats especialment en els últims anys per la involució democràtica, Putin va proposar introduir diverses esmenes a la Constitució que hauran de ser validades pels russos en un referèndum.
En dirigir-se a les dues cambres de Parlament, el president rus va proposar que a partir d'ara la Duma voti la candidatura del primer ministre, quan fins ara es limitava a donar-hi el vistiplau. El mateix passarà amb els viceministres i la resta de membres de l'Executiu, prerrogativa que l'oposició comunista havia demanat durant els últims anys davant el descrèdit de la cambra baixa entre la ciutadania.
Reforma ben rebuda
La reforma política va ser molt ben rebuda tant pels principals poders de l'Estat, inclosa la Duma o cambra baixa i el Senat, com els principals líders polítics lleials al Kremlin. «Crec que el president ha pres una decisió molt valenta en cedir al Parlament part de les seves facultats», va destacar Valentina Matviyenko, presidenta del Senat. Mentre el president de la Duma, Viacheslav Volodin, assentia a primera fila, la sala, que reunia més d'un miler de convidats, va esclatar en un gran aplaudiment.
El que pocs sabien era que minuts després que acabés el discurs, Medvédev anunciaria la renúncia de tot l'Executiu, que era molt impopular entre els russos per la dràstica caiguda del nivell de vida en els últims anys, però que comptava amb el ple suport de Putin.
El primer ministre va considerar «correcte» que l'actual Executiu presenti la seva renúncia tenint en compte que els «canvis fonamentals en la Constitució de la Federació Russa» modificaran «l'equilibri de poder» entre els poders executiu, legislatiu i judicial. La renúncia de Medvédev obre molts interrogants sobre el futur del mateix Putin quan expiri el seu segon mandat presidencial consecutiu de sis anys cadascun. Els analistes ja havien especulat amb la possibilitat que Putin es plantegés seguir al capdavant del Govern, opció factible, ja que els oficialistes controlen la Duma, que és qui ha d'aprovar la candidatura del primer ministre una vegada sigui ratificada la reforma.
Els precedents de 2008 i 2012
Putin i Medvédev ja van protagonitzar un enroc el 2008, quan el segon, llavors primer ministre, va ascendir a la Presidència i el primer va assumir la direcció del Govern. Aquesta operació, durament criticada per l'oposició i les cancelleries occidentals, es va repetir el 2012, quan Putin va tornar al Kremlin i Medvédev, al seu antic càrrec.
Una tercera via seria l'aparició d'una nova generació de líders, que seria la que heretaria la nova reordenació política ideada per Putin. De moment, el president rus ja admès a la Duma la candidatura de Mikhaïl Mishustin, el desconegut cap de Servei Federal d'Impostos, com a primer ministre, assumpte que serà estudiat demà a la cambra baixa del Parlament rus.
Putin va defensar la vigència de l'actual sistema presidencialista i que es va quedar curt a l'hora de reformar l'actual Constitució, promulgada el 1993 després d'un greu enfrontament entre el llavors president, Boris Ieltsin, i el Parlament, que va ser bombardejat per l'Exèrcit. «Estic convençut que el nostre país amb el seu enorme territori no pot desenvolupar-se amb normalitat i, dic més, conservar la seva estabilitat, com una república parlamentària. Rússia ha de seguir sent una forta república presidencialista», va dir.
El president marca objectius
A més, Putin va insistir que «el president, sense cap dubte, ha de conservar el dret de marcar els objectius i prioritats de l'acció de Govern, i també ha de mantenir el comandament directe sobre les Forces Armades i tot el sistema dels òrgans de seguretat».
