El líder del PP, Pablo Casado, considera que les crítiques del Govern per la implantació del conegut com a «pin parental» no són més que una «cortina de fum» per tapar l'«escàndol» del nomenament de l'exministra Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat. Casado va clausurar a Múrcia, l'autonomia on des de l'agost passat es dóna als pares la possibilitat de vetar xerrades per als seus fills a les escoles sobre assumptes com l'educació sexual, un acte del PP amb participació d'alcaldes de les principals ciutats on governa aquest partit.

Durant el seu discurs, el president del PP va invocar la Constitució, en concret l'article 27, que reconeix el dret dels pares a decidir sobre l'educació dels seus fills, per defensar aquesta mesura educativa promoguda per Vox, tot assegurant que el seu rebuig pel Govern augura tendències intervencionistes.

Casado va acusar l'Executiu de polemitzar sobre el «pin parental» per eludir crítiques sobre Delgado, de la mateixa forma que el president murcià, Fernando López Miras, que va donar la màxima transcendència a l'assumpte, al qual va dedicar bona part del seu discurs. En aquest sentit, va recordar que la ministra d'Educació, Isabel Celaá, lluny de rectificar la seva opinió que els fills no són «propietat» dels pares, s'ha ratificat en això. «Ja no és broma», va assenyalar.

Casado va vincular aquesta idea al pensament dels règims comunistes, fet pel qual va afirmar que la seva preocupació «és màxima», i es va preguntar si el Govern pensa «com diuen a les famílies a Cuba, que els nens són de la Revolució». Va plantejar si «arribarem» al fet que «els nens delatin els seus pares quan no són bons revolucionaris, com passa a Cuba» o fins i tot a l'«Europa en blanc i negre» dels anys del teló d'acer, quan «els fills que delataven els pares perquè no estaven d'acord amb el règim en què vivien» eren separats de la família.

«D'això estem parlant, senyora Celaá, senyor Sánchez, senyora Montero», va insistir el màxim dirigent del PP, que va allargar la seva argumentació en mostrar-se igualment preocupat per si a Espanya el «soviet» de Unides Podem o del PSOE acabarà expropiant els segons habitatges de les famílies, seguint el model de l'expresident veneçolà Hugo Chávez.

Per la seva banda, la ministra d'Educació considera «inacceptable en democràcia» que el líder del PP hagi demanat a Govern que «tregui les seves mans de les famílies» després del seu rebuig al «pin parental». «El fill ha de reproduir mimèticament el pensament de la seva família? I si és una família gihadista també?», va preguntar la ministra, que va insistir que «no es pot confondre la pàtria potestat amb la propietat».

Rebuig a l'educació a la carta

En una entrevista publicada pel diari El Correo, Celaá va afirmar que els pares tenen dret a triar l'educació dels seus fills en funció de les seves conviccions religioses i morals «en els termes que la llei estableixi», però, «de cap de les maneres pot significar que hi hagi una educació a la carta».

Paral·lelament, la portaveu d'Unides Podem-IU a l'Assemblea de Madrid, Isa Serra, va afirmar no tenir «cap dubte» que la Comunitat de Madrid intentarà assumir el «pin parental», advertint que li faran front perquè els nens han de rebre «una educació en igualtat de valors». Va carregar contra Vox i «les dretes» per «augmentar la censura educativa», així com va explicar que aquesta previsió intenta «impedir que els nens tinguin accés a una educació en igualtat de valors».

El líder de Més País, Íñigo Errejón, va afirmar que «pin parental» és «un veto» consistent en «el dret que els prejudicis dels pares els heretin els fills». «L'últim que necessitem és ficar-nos en discussions sobre el 'pin medieval'», va assegurar.