Els caps d'Estat i de Govern de la UE es reuniran dijous que ve a Brussel·les per a un Consell Europeu extraordinari amb un sol punt a l'agenda: el Marc Financer Plurianual o el pressupost de la UE per al període 2021-2027. I ho faran amb una mala notícia per al camp en forma de retallades de fins al 13,9% en la Política Agrària Comuna (i gairebé el 12% en alguns fons de cohesió) respecte les despeses dels Vint-i-set per al període anterior.

La proposta, elaborada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, proposa per als propers set anys una quantitat global inferior a la del marc financer actual (2014-2020), que equivalia a l'1,16% de la renda nacional bruta conjunta (1,082 bilions).

També es troba per sota de la proposta de la Comissió Europea, que demana que el pressupost suposi un 1,11% de la renda conjunta (1,13 bilions d'euros), per cobrir el forat d'entre 10.000 i 12.000 milions d'euros anuals que deixa la sortida del Regne Unit i poder fer front a noves necessitats.

La base de negociació que planteja Charles Michel incorpora, a més, retallades en les partides agrícoles i de cohesió, que tradicionalment han copat el gruix del pressupost comunitari i que Espanya considera fonamental mantenir. En concret, preveu una dotació de 329.300 milions d'euros per a la Política Agrària Comuna per als propers set anys, un 13,9% inferior als 382.500 milions que es destinen en el marc 2014-2020.

Dins de la política agrària, els pagaments directes als agricultors ascendeixen a 256.700 milions d'euros, per sota dels 285.700 milions del pressupost actual, mentre que les ajudes al desenvolupament rural cauen als 72.500 milions d'euros des dels 96.800 milions assignats entre 2014 i 2020.

La iniciativa de Michel també inclou els 7.500 milions d'euros del Pla de Transició Justa. Aquests formen part del Mecanisme de Transició Justa que aspira a mobilitzar 100.000 milions d'euros en inversions entre 2021 i 2027 per ajudar regions que per la seva tradició industrial o energètica tinguin més dificultats per a la transició ecològica. Els fons per a cohesió, segons la proposta de Michel, arribarien a 323.200 milions d'euros, un 12,1% menys que els 367.700 milions del pressupost precedent.

Per altra banda, el Govern ha decidit rebaixar de 35 a 20 el nombre de peonades necessàries per accedir al subsidi agrari, una mesura «conjuntural» que celebren els sindicats, mentre el camp manté les seves mobilitzacions amb tractorades i talls de trànsit. Fonts del Ministeri de Treball van explicar que la rebaixa de les jornades per accedir al subsidi agrari és una mesura «conjuntural» amb la qual es pretén alleujar l'actual situació, tot i que el Govern considera que el sistema de peonades ha de modificar-se a «mig termini». Les mateixes fonts van aclarir que la rebaixa per poder accedir als ajuts es farà efectiva en «breu», mentre analitzen quines altres mesures es poden adoptar per resoldre la crisi de preus que afecta el camp.

Mentrestant, el sector va protestar a València, Andalusia, Catalunya i Astúries. La més nombrosa, segons els organitzadors, va ser la de la capital valenciana, on uns 10.000 manifestants van exigir al Govern preus justos i la persecució de pràctiques com la venda a pèrdues, en què segons els convocants incorren les grans superfícies.