Podríem dir que l'últim cas de violència policial als Estats Units contra un afroamericà de 46 anys -asfixiat sota el genoll d'un agent a Minneapolis, a l'estat de Minnesota el 25 de maig- s'ha convertit en la gota que, més que vessar el got, ha destapat una gran olla a pressió que, des de fa anys, ha anat bullint arreu del món,la del racisme endèmic, provocant una onada de protestes a escala internacional.

Els lemes «Black Lives Matter» («La vida dels negres importa») i «No puc respirar» (en referència al que va patir Floyd) van protagonitzar ahir la manifestació més multitudinària dels últims dies a Washington davant la Casa Blanca, convocada al migdia (hora local). Ahir, però, també es van omplir ciutats de punta a punta de món, com ara Sídney, París, Londres, Berlín, Ciutat de Mèxic i Ottawa. En alguns casos, desafiant les prohibicions per l'alerta sanitària de la pandèmia.

I és que, si bé els Estats Units la brutalitat policial, la discriminació institucional i les desigualtats estan visiblement marcades pel biaix racista, el cas de George Floyd ha fet trontollar consciències més enllà de les fronteres nord-americanes, recordant el pòsit que cada país carrega sobre les seves espatlles. A França, va ressonar el nom d'Adama Traoré, que va perdre la vida dins un vehicle de la gendarmerie el 2016. Al Regne Unit, es van recordar de Belly Mujinga o Mark Duggan, també morts a mans de la policia.

París: concentracions prohibides

A París i altres ciutats franceses, com Bordeus o Lyon, es van seguir diverses convocatòries de manifestacions antiracistes malgrat la prohibició del govern. A les tres de la tarda es van aplegar milers de persones a la plaça Concorde de París, prop de l'ambaixada dels Estats Units, i a les cinc se'n va convocar una altra a Champ de Mars, davant la Torre Eiffel, a iniciativa del col·lectiu de víctimes de violències policials.

De fet, dimarts, almenys 20.000 persones ja van sortir a manifestar-se amb mascareta contra les morts de George Floyd i Adama Traoré, desafiant les prohibicions de la policia, segons va recollir el diari francès Le Monde.

Austràlia: clam pels aborígens

Més de 10.000 manifestants van desafiar les súpliques del Govern australià i la policia per a exigir justícia per a la població aborígen en una marxa alimentada per la reacció internacional contra la mort de Floyd. El moment de més tensió es va viure quan els agents de policia van rebutjar les demandes dels manifestants d'agenollar-se en senyal de respecte cap a la memòria de Floyd, segons va informar el mitjà local Sydney Morning Herald. Gran part dels discursos que van acompanyar a la manifestació van recordar les 432 morts d'aborígens que han ocorregut sota custòdia policial, segons els registres històrics de la Comissió Real d'Austràlia sobre els Drets dels Aborígens.

Trump: «un gran dia» per a Floyd

Després d'una setmana de tocs de queda a diverses ciutats estatunidenques, Donald Trump no s'allunya de la polèmica i la frivolització de la crisi que viu el país. En la presentació de l'últim informe econòmic, el president va sostenir que era «un gran dia» per a Floyd i que estaria «feliç» de veure «des de dalt» la millora de l'atur que està experimentant el país. Trump va defensar que el creixement econòmic es traduïa també en «un gran dia en termes d'igualtat», unes paraules que han estat titllades de «menyspreables» per al seu rival i candidat demòcrata Joe Biden.

Gest simbòlic: El genoll a terra

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va assistir ahir en una de les manifestacions contra el racisme a Ottawa i va recolzar el genoll a terra juntament amb la resta de manifestants, un dels gestos que s'ha universalitzat com a signe de la protesta. El va popularitzar el 2016 el jugador de futbol americà Colin Kaepernick mentre sonava l'himne dels EUA abans de començar un partit.