10 de juny de 2020
10.06.2020
Diari de Girona

Puigdemont s'enfronta a un sudoku electoral

?L'expresident de la Generalitat ha d'intentar eixamplar l'espai polític que ocupa JxCat sense perdre elements imprescindibles com el PDeCAT o la Crida

10.06.2020 | 00:05
Puigdemont s'enfronta a un sudoku electoral

'expresident Carles Puigdemont té per davant el repte de reordenar el seu espai polític i construir un front electoral que reuneixi el màxim nombre de sensibilitats independentistes, a esquerra i dreta, sense que aquesta operació faci implosionar JxCat ni allunyi sectors del PDeCAT o la Crida Nacional. Amb una ERC escorada cap al sobiranisme pragmàtic i decidida a seguir buscant acords amb el Govern de Pedro Sánchez, diverses fonts de JxCat asseguren que per a les properes eleccions a Catalunya queda marge per edificar un «front ampli» independentista que no defugi la «confrontació» amb l'Estat.

Donant per fet que ERC no voldrà involucrar-se en una llista unitària, com la que sí que va quallar el 2015 sota les sigles de Junts pel Sí, aquest front -segons les fonts consultades- hauria de sobrepassar almenys els límits de JxCat, marca electoral propietat del PDeCAT.

Anar més enllà del perímetre de JxCat, però, planteja alguns interrogants: la Crida Nacional per la República va néixer precisament amb la idea de superar les dinàmiques de partit i treballar per un bloc unitari i plural de l'independentisme, però en el PDeCAT hi ha nombroses veus reticents a difuminar el perfil ideològic del projecte. L'excoordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ja ha abandonat el partit i podria ser l'abanderada del nou Partit Nacionalista de Catalunya, que defensa un sobiranisme contrari a la via unilateral i que aspira a arrossegar la base electoral de JxCat més moderada i recelosa amb l'estratègia de Puigdemont.

Qui podria integrar-se, doncs, en aquest heterogeni front ampli? En el flanc de l'esquerra, el març passat va emergir Independentistes d'Esquerra, una plataforma amb noms vinculats històricament a ERC i que s'han aproximat a Puigdemont. A JxCat també se segueix molt de prop l'evolució d'un sector de la CUP, vertebrat al voltant de Poble Lliure, que ja va ser temptejat per conformar una aliança transversal per a les últimes eleccions, tot i que llavors la idea no va acabar fructificant.

L'operació unitària hauria de consistir així mateix en créixer per l'altre flanc, per exemple incorporant Demòcrates de Catalunya, escissió independentista dels democristians d'Unió.


El dilema de Puigdemont

El dilema que ha de resoldre Puigdemont és el següent: si aposta per un projecte electoral molt ampli, que desnaturalitzi completament el perfil ideològic del PDeCAT, una part d'aquest partit pot decidir no seguir-lo, però si opta per una fórmula continuista, en la qual el PDeCAT jugui un paper preponderant, tindrà problemes per retenir sectors independents de JxCat i atreure fitxatges.

Pel que fa al programa, segons les fonts consultades, Puigdemont és conscient que no pot prescindir de l'aval extern de l'ANC, que en la seva assemblea general telemàtica, al març, va aprovar un full de ruta que estableix que només donarà suport a aquells partits que «contemplin la via unilateral» cap a la independència.

La carta guanyadora que permetria la quadratura del cercle -sumar adhesions sense perdre els suports actuals- seria trobar una «rara avis» independent, una cara coneguda i respectada per uns i altres, sense incòmodes motxilles polítiques, però ara mateix no existeix.

Si Puigdemont, des de Bèlgica, decideix encapçalar simbòlicament la candidatura, la clau serà qui ocupa el número dos de la llista, i aquí és on comença el ball de noms.

Un d'ells és Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, a qui Puigdemont valora especialment, el que el situa a dalt en les travesses -elmon.cat ha anunciat fins i tot que l'elegit serà ell-, si bé el debat segueix obert.

Un altre dels ben posicionats és el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, pròxim a l'exconseller pres Josep Rull i que en més d'una ocasió -l'última, en una entrevista a Nació Digital a finals de maig- s'ha ofert com a candidat.

Ni l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ni la diputada i regidora de Barcelona Elsa Artadi han mostrat per ara voluntat de postular-se, però hi ha sectors que sí que apostarien per una de les dues.


Els problemes judicials de Borràs

I un altre nom femení és el de Laura Borràs, els problemes judicials de la qual per presumptes irregularitats en la Institució de les Lletres Catalanes semblen minvar les seves aspiracions, encara que algunes fonts no la descarten com a possible candidata.

Si el president català, Quim Torra, no avança els comicis i el Tribunal Suprem confirma la seva inhabilitació, JxCat pot plantejar investir un dels seus diputats -o diputades, amb el compromís de convocar eleccions en un termini concret.

Solapat amb el sudoku del cartell electoral, i a l'espera de si sorgeix o no una «rara avis», es desenvoluparà un altre procés, entre el PDeCAT -que vol culminar-lo abans del setembre- i la Crida, per intentar convergir en una única organització política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook