La Fiscalia sueca va tancar ahir la investigació de l'assassinat del primer ministre Olof Palme assenyalant com a sospitós un publicista que va morir fa 20 anys, però sense aportar proves tècniques que aclareixin els dubtes sobre el magnicidi que va traumatitzar el país fa 34 anys. Les declaracions prèvies del fiscal del cas, Krister Petersson, mostrant-se optimista sobre la resolució del crim i les especulacions sobre la troballa de l'arma del crim havien disparat les expectatives.
Però la solució presentada no és concloent, no té proves noves i es basa en una anàlisi de testimonis i del controvertit paper d'un d'ells, assenyalat ja fa dos anys pel periodista Thomas Pettersson en un premiat reportatge a la revista Filter. El suposat assassí és Stig Engström (l'anomenat «home de Skandia» per l'asseguradora per a la qual treballava com a publicista i que tenia la seva oficina a prop del lloc del crim), inclòs com a testimoni i protagonista als mitjans suecs en els dies posteriors als fets. «Vam trobar una persona que no quadrava a la foto del crim. Les seves informacions no es corresponien amb les d'altres testimonis», va explicar l'inspector Hans Melander.
L'únic provat és que Engström, de 52 anys, va abandonar l'oficina, on s'havia quedat a treballar fins tard, poc abans que Palme fos assassinat i que va tornar vint minuts després. Palme havia sortit amb la seva dona Lisbet la nit del divendres 28 de febrer de 1986, sense escorta, a un cèntric cinema d'Estocolm.
L'«home de Skandia» va fer declaracions contradictòries a la policia: va dir haver estat un dels primers a arribar al lloc dels fets i haver parlat amb Lisbet Palme, quelcom que ningú va poder confirmar, com tampoc els seus moviments o el contacte visual amb el tirador.
La descripció de l'assassí
Encara que ningú va veure la cara de l'assassí que va disparar per l'esquena contra Palme, les descripcions del sospitós (gorra, abric fosc, maletí) coincideixen amb les de la roba que portava Engström. «Les seves pròpies explicacions del que va fer en aquell temps no quadren amb el que van dir altres. Tot apunta que era al lloc, però en un altre paper molt diferent del que va voler fer creure», va asseyalar Krister Petersson en una compareixença de més de dues hores.
El comportament «estrany» de Engström va continuar els dies posteriors amb declaracions als mitjans en què semblava «burlar-se» de la policia i jugar a la distracció, segons Petersson. «Això hauria estat suficient per a un arrest i passar a presó preventiva, tot i que no per a una condemna. Després podríem haver fet anàlisi de la roba, registres, etc, i construir un cas», va assenyalar el fiscal, que va descartar que Engström formés part de una conspiració.
Engström es movia en cercles contraris a Palme, va ser membre d'un club de tir i tenia accés a armes a través d'un conegut: el «grup Palme» (la unitat policial a càrrec de la investigació) va confiscar com a mínim un revòlver per fer una prova balística. Però l'Institut Nacional Forense va concloure que el mal estat de les dues bales conservades feia impossible qualsevol anàlisi.
Els informes inicials de la policia van incloure Engström com a sospitós, però no va ser citat per a la reconstrucció posterior i va desaparèixer de la investigació, quelcom «sorprenent» per al fiscal. La incompetència en la investigació va ser aviat evident: no es va acordonar de forma correcta la zona del crim ni es van bloquejar els carrers adjacents.
