El rei Joan Carles I va fer entre 2008 i 2012 retirades contínues de diners en efectiu del seu compte a Suïssa, que va utilitzar per ocultar els 64,8 milions d'euros procedents d'un «regal» del monarca de l'Aràbia Saudita, segons revelava ahir el digital El Confidencial. En aquest període de quatre anys, l'emèrit va retirar una mitjana de 100.000 euros al mes en bitllets per cobrir despeses no declarades de tota la família reial.

El 8 d'agost de 2008 es va registrar una transferència del rei saudita Abdalà per valor de 64,8 milions d'euros al compte número 505523 del banc suís Mirabaud, obert a nom de la societat opaca panamenya Lucum. Les primeres sortides es van registrar tan sols unes setmanes més tard per fer els pagaments dels honoraris de Dante Canónica, advocat del rei emèrit, i d'Arturo Fasana, gestor dels comptes a Suïssa, els dos implicats en la trama d'ocultació de capital.

Les transcripcions de les seves declaracions davant del fiscal de Ginebra Yves Bertossa, encarregat de la investigació del cas, han vist la llum aquesta setmana. Canónica va assegurar que el rei Joan Carles I li havia encarregat la creació d'una «estructura» per transferir una important donació del rei saudita, mentre que Fasana va admetre que ell no podia afirmar amb seguretat que Hisenda estigués al corrent de l'existència dels fons de Lucum.

En els mesos següents, el rei Joan Carles I va començar a retirar fons de manera periòdica sota el concepte de «despeses personals», recollia la documentació a la qual va tenir accés El Confidencial. Aquesta mecànica es va repetir en els anys següents i el digital espanyol informava que cap d'aquestes retirades de diners en efectiu va ser declarada a la Hisenda espanyola i assegurava que els bitllets eren utilitzats pels membres de la família reial per pagar consumicions, viatges i regals.

L'únic ingrés que es va registrar al compte suís de Lucum va ser el 7 d'abril de 2010 amb l'entrada d'1,7 milions d'euros provinents del sultà de Bahrain, Hamad bin Isa Al Khalifa. Segons la declaració de Fasana davant la justícia suïssa, va ser el mateix Joan Carles I qui va portar a Ginebra el maletí amb els diners. Precisament, l'any 2010 va ser quan el rei emèrit va fer retirades més abundants, que sovint arribaven als 250.000 euros. Aquell any van sortir del compte un total d'1,5 milions en efectiu. En aquest context, la capçalera digital apuntava que, el 2010, el monarca va gaudir de 125.000 euros opacs al mes, una quantitat similar a la seva dotació mensual de 140.000 euros assignada als pressupostos de l'Estat.

Les retirades de diners van continuar fins al juny del 2012. Després de l'escàndol de Joan Carles I i la seva cacera a Botswana, el banc suís li va transmetre al rei d'Espanya la seva incomoditat per l'existència del compte. El monarca emèrit va decidir transferir a la seva parella, Corinna Larsen, els més de 60 milions d'euros restants sota el concepte de «donació» per «gratitut i amor», segons la seva declaració davant el jutge suís. Canónica i Fasana es van encarregar de tancar el compte i dissoldre la societat opaca.

Blanqueig de comissions

El fiscal de Ginebra, Yves Bertossa va obrir una investigació l'estiu del 2018 davant la sospita que el Rei d'Espanya havia utilitzat el sistema financer suís per blanquejar les pressumptes comissions que hauria rebut per l'adjudicació a un consorci d'empreses espanyoles del projecte de construcció de l'AVE a La Meca. Els moviments dels diners van destapar documents de la societat opaca Lucum, en els quals hi apareixia la firma de l'emèrit com a primer beneficiari.

Davant els creixents indicis que involucraven el rei Joan Carles, la Fiscalia del Tribunal Suprem va reclamar el cas i aquests dies estan rebent tota la documentació de la causa. Mentrestant, la Fiscalia espanyola va anunciar ahir que reforçava l'equip encarregat de la investigació del monarca amb la Unitat Especialitzada en Cooperació Penal Internacional.