05 de agost de 2020
05.08.2020
Diari de Girona

Qui és qui en l'escàndol que acorrala el Rei emèrit

Una empresària danesa, dues societats suïsses, un fiscal de Ginebra..., la recerca sobre els 65 milions d'euros està plena de noms propis

05.08.2020 | 00:38
Qui és qui en l'escàndol que acorrala el Rei emèrit

La gravetat que apuntava que Felip VI renunciés a l'herència del seu pare s'està veient confirmada dia a dia per la documentació remesa per les autoritats suïsses a la fiscalia espanyola en relació amb els 65 milions d'euros que Joan Carles I va rebre de la monarquia saudita. S'investiga si va ser un regal o una comissió per l'adjudicació de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles. Per no perdre's amb les informacions que aniran apareixent convé conèixer els principals personatges de la trama amb les dades que han anat aportant.


El Rei emèrit, sota la lupa per 65

milions d'euros

La vida del Rei emèrit va fer un gir radical a l'abril de 2012. Mentre Espanya patia una gravíssima crisi econòmica, ell va tenir un accident durant una cacera d'elefants a Botswana. La seva tornada d'urgència a Espanya el va obligar a demanar disculpes públiques i a assegurar que no es tornaria a repetir. Ara s'ha sabut que un parell de mesos després va transferir els 65 milions d'euros que li havia entregat la monarquia saudita a la seva llavors amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

Segons la Constitució, Joan Carles era llavors inviolable, fet pel qual no se'l podria perseguir penalment encara que hagués comès algun delicte. Aquesta situació va canviar el 2014 quan va abdicar perquè va perdre aquesta prerrogativa reservada al cap de l'Estat, i l'única que va conservar va ser la de tenir fur davant el Tribunal Suprem. El passat 15 de març, el seu fill va renunciar a l'herència que li podia correspondre i li va retirar l'assignació anual després de publicar-se a mitjans britànics i suïssos que el Rei emèrit era beneficiari de la fundació panamenya Lucum, al compte de la qual al banc Mirabaud de Suïssa es van ingressar els 65 milions saudites. Felip VI també apareixia com a beneficiari d'una altra fundació, Zagatka, respecte la qual també renunciava.

Tot i que encara no hi ha cap imputació penal, també es va informar que el seu pare havia contractat un prestigiós advocat penalista, Javier Sánchez-Junco, un dels fiscals Anticorrupció del judici contra el banquer Mario Conde.


Corinna Larsen: l'empresària que es va confessar amb Villarejo

Pocs fora del cercle més proper al Rei emèrit coneixien l'empresària alemanya d'origen danès Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Larsen des del seu divorci, fins a la caiguda del monarca a Botswana. Ella l'acompanyava. És en gran part responsable dels problemes jurídics que afecten Joan Carles, perquè ella és a qui se sent dir a l'excomissari José Manuel Villarejo que els 65 milions que va rebre de la monarquia saudita eren una comissió per la construcció de l'AVE a la Meca després de la seva adjudicació a empreses espanyoles, així com que la volia usar de testaferro. Dos mesos després de la petició de disculpes públiques per part del Rei, es va produir la transferència d'aquests diners a un compte de Bahames del banc Gonet del qual ella era beneficiària. En la seva declaració judicial va assegurar que aquests diners eren un regal per l'«amor» que Joan Carles I li tenia i va negar qualsevol dada que pogués relacionar-la amb un delicte de blanqueig de capitals.

Afirma ser víctima d'una persecució per part del Rei emèrit i de l'exdirector del CNI, Sanz Roldán, que va viatjar fins a Londres per reunir-se amb ella. Respecte al terreny al Marroc que, segons diu en la gravació, Joan Carles va posar al seu nom, davant el fiscal suís va sostenir que es va tractar d'un regal, però del rei marroquí, segons El Español.

També va declarar davant el fiscal Anticorrupció que portava el cas abans de remetre'l a la fiscalia del Suprem. Davant ell va treure transcendència a la seva confessió amb Villarejo i va defensar que el que li va dir ho va saber a través de tercers.


Fasana i Canonica: els autors

de l'estructura

Arturo Fasana és el gestor de patrimoni al qual han acudit les grans fortunes espanyoles. El seu nom i el de l'advocat Dante Canonica han aparegut en diversos casos de corrupció, com el dels Pujol o la trama Gürtel, el cap de la qual, Francisco Correa, els va citar l'última vegada que va declarar davant un tribunal, al qual va fer notar que compartia compte amb Joan Carles.

Cap d'ells està imputat a Espanya, però a Ginebra han hagut de declarar davant el fiscal. Fasana li va explicar com va crear Lucum per rebre els diners saudites i com es desplaçava ell mateix a Villars-sud-Ollon, el dúplex de luxe que el Rei emèrit i Corinna Larsen van compartir entre 2009 i 2012, per a lliurar-li les quantitats de diners que li demanava, informa El Español. Entre octubre de 2008 i març de 2012, es van treure 5,5 milions d'euros d'aquest compte. Fasana també va explicar les transferències amb les quals Joan Carles li va prestar a Larsen els 2,2 milions d'euros necessaris per adquirir el xalet.

Canonica, per part seva, va explicar que Joan Carles I va decidir fer una «donació irrevocable» a Corinna Larsen per por que es descobrís la seva fortuna. Va afegir que «quan es veuen les despeses fetes per Corinna al compte Solare al banc Gonet a Bahames es constata que està gastant aquests diners per a ella, a un ritme constant», mitjançant l'adquisició d'una mansió a Anglaterra, en la qual l'advocat va participar, o en transferir «una enorme quantitat de diners» als Estats Units.


El Tribunal Suprem: a la recerca de

delicte fiscal o de blanqueig

El cap de l'Estat és inviolable, però en renunciar a la corona el 2014 també ho va fer a aquesta prerrogativa. El que va mantenir va ser el fur davant el Tribunal Suprem, com tenen per exemple els membres del Govern. Per això és l'únic tribunal que pot investigar-lo i, en el seu cas, jutjar-lo. Aquesta és l'explicació que va oferir la Fiscalia General de l'Estat quan va informar que Anticorrupció remetia als seus companys de l'alt tribunal les diligències que havia obert en relació amb el presumpte pagament de comissions per empreses espanyoles per resultar adjudicatàries de la construcció de l'AVE a l'Aràbia Saudita.

El destí judicial de Joan Carles està en mans de moment d'un equip de cinc fiscals de l'alt tribunal, que, sota la direcció de Juan Ignacio Campos, especialitzat en delictes econòmics, estan estudiant la documentació remesa per Suïssa per determinar si hi ha indicis que el Rei emèrit podia haver comès algun delicte amb posterioritat a la seva abdicació, que és a partir de quan pot respondre penalment dels seus actes. Si fossin delicte, els fets investigats serien delictes fiscals o de blanqueig de capitals.

Una vegada aconseguida aquesta conclusió, hauran de determinar si aquests delictes continuen sent perseguibles o han prescrit. En cas que considerin que el delicte es va cometre quan ja no era inviolable i encara és perseguible penalment, prepararan i interposaran la corresponent querella contra el Rei davant l'alt tribunal perquè sigui cridat a declarar.


El fiscal Yves Bertossa i les destijades declaracions davant d'ell

La documentació remesa a Espanya per Suïssa és la instrucció realitzada en aquest país per un fiscal: Yves Bertossa, que també ha col·laborat amb la justícia espanyola en altres casos, com el seguit contra la família Pujol. Bertossa va iniciar la recerca relativa a Joan Carles a l'estiu de 2018 després de fer-se pública una conversa mantinguda tres anys abans a Londres entre Corinna Larsen i l'excomissari José Manuel Villarejo. L'enregistrament es trobava entre els àudios que es van intervenir a l'expolicia en el cas Tàndem, en el qual s'investiguen les clavegueres policials i pel qual està a la presó.

Bertossa ha interrogat molts dels protagonistes de l'escàndol, com els gestors del compte en elqual es va ingressar la donació saudita o la pròpia Corinna. Les seves declaracions van ser enviades a Espanya a petició tant de la Fiscalia Anticorrupció com del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón.


Lucum: la fundació que es va

encarregar a Zarzuela

Aquesta fundació panamenya va ser creada el 2008 per Arturo Fasana i Dante Canonica, que apareixen respectivament com a administrador i secretari, per rebre els 65 milions d'euros «regal» de la corona saudita, quantitat que va sorprendre per la seva generositat el mateix Rei emèrit. Canonica va declarar davant el fiscal Bertossa que Joan Carles els va demanar la creació d'aquesta estructura al seu despatx de la Zarzuela.

En el comunicat en el qual el rei Felip VI va renunciar a l'herència que li pugui correspondre, afirma que va tenir coneixement de la seva existència un any abans a través d'un bufet d'advocats que és el que representa a Londres els interessos de Corinna Larsen. El Rei afegia que va procedir a informar d'això «les autoritats competents», en referència al Govern espanyol. Segons El Confidencial, el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, li ho va comunicar a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, que és la via habitual de comunicació amb l'executiu.


Mirabaud: el banc que va témer

per la seva reputació

Arturo Fasana i Dante Canonica van obrir el compte de Lucum al banc Mirabaud de Ginebra perquè «actuava com a custodi amb els fons administrats per Rhone Gestion», va explicar el segon al fiscal Bertossa.

Rep els 65 milions d'euros saudites, però la relació canvia després de Botswana i el Rei decideix tancar el compte i transferir els fons a Corinna Larsen. L'advocat va explicar, segons El Español, que «no se sentia còmode amb el compte en un banc suís», perquè «en la mesura en què l'intercanvi automàtic d'informació (bancària entre Suïssa i els països) havia de tenir lloc a mig termini, la presència d'aquell compte a Ginebra era una bomba de rellotgeria». A més, va entrar a Mirabaud un nou soci, Antonio Palma, d'origen espanyol, que els va donar a entendre que el compte de Joan Carles l presentava un «risc reputacional» per a l'entitat i els va comminar a posar fi a aquesta relació sense fixar una data límit.


Álvaro de Orleans: pagava els

viatges amb avió del Rei emèrit

En una de les gravacions intervingudes a l'excomissari José Manuel Villarejo, Corinna Larsen identifica aquest cosí segon de Joan Carles I com un dels testaferros que utilitza, aprofitant la circumstància que resideix a Mònaco.

Álvaro de Orleans ho va negar quan va declarar com a testimoni davant el fiscal suís Yves Bertossa. Va defensar que totes les propietats i comptes al seu nom són seus i no del Rei emèrit, entre ells la fundació Zagatka, que va crear amb Arturo Fasana per a, segons la seva versió, ajudar les monarquies europees quan el necessitessin tal com li havia encomanat el seu pare, segons va explicar en una entrevista a El País.

Sí que va admetre una de les dades facilitades per la princesa alemanya: que pagava els viatges amb avió privats al seu cosí. De Orleans ho va justificar en l'amistat que els uneix a tots dos i per a evitar que aparegués a les llistes oficials de passatgers. Ho va fer entre 2007 i 2018 per uns tres milions d'euros.


Els donants: va caldre anar als EUA per confirmar que era un regal

Els 65 milions d'euros rebuts per Joan Carles s'atribueixen al rei saudita Abdalá bin Abdulaziz al-Saúd, que va morir el 2015. Segons va declarar Dante Canonica al fiscal Bertossa, Joan Carles I els va dir que era una donació del Rei i els va facilitar com arribar fins al llavors ambaixador saudita als Estats Units, Adel Al-Jubeir, que va mitjançar en la transferència dels 100 milions de dòlars. Ell va ser qui els va dir que aquests diners es tractaven d'un « pure gift» (pur regal) i els va precisar que la quantitat oscil·lava entre 20 i 100 milions de dòlars. Segons Canonica, Fasana i ell també li van dir al Rei que era «essencial» que els garantís que no es tractava del pagament d'una comissió o d'una retrocomissió.

El fiscal també es va interessar durant el seu interrogatori per altres donacions. A més de la saudita es va registrar un ingrés d'1,9 milions d'euros que van atribuir a la generositat del sultà de Barheim Hamad Bin Isa Al Khalifa.


L'Audiència Nacional s'ocupa

dels delictes a l'estranger

El cas Tàndem, en el qual es van intervenir les gravacions en poder de l'excomissari José Manuel Villarejo, s'investiga a l'Audiència Nacional. Amb la conversa entre l'excomissari i Corina Larsen es va obrir una peça, Carol, que va ser arxivada pel primer instructor a petició de la fiscalia, en no trobar més dades que les paraules d'ella i ser inviolable el cap de l'Estat.

L'actual instructor, Manuel García-Castellón, també va reclamar informació a la fiscalia suïssa per decidir si reobria la peça. El cas només pot retornar a l'Audiència Nacional si es descarta la participació del Rei en cap delicte i apareixen indicis que ciutadans espanyols van poder cometre fora d'Espanya delictes de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals o suborn.

Per ells la fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligències per determinar si hi havia dades suficients per investigar el pagament de comissions en l'AVE a la Meca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook